La Burocràcia de Weber a Merton: Models i disfuncions organitzatives

Funcions i disfuncions organitzatives

La Burocràcia segons Max Weber

La burocràcia és un sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d'un cos de personal administratiu.

Ètica, poder i burocràcia en el capitalisme

Max Weber va analitzar la relació entre burocràcia i capitalisme (especialment quan el capitalisme comença a créixer). Bonazzi ressalta la suposada il·lació entre racionalitat i burocràcia en la contribució weberiana.

Tipologies de legitimació de Weber

Weber destaca tres tipologies de legitimació:

• Legitimitat tradicional
• Legitimitat carismàtica
• Legitimitat racional o legal

Weber defineix la burocràcia racional com aquella on la seva dominació es basa en la legitimitat legal, i la considera la més corrent.

Perspectives d'anàlisi de la burocràcia

Weber analitza la burocràcia des de dues perspectives:

1. Característiques objectives (en el seu conjunt):

• Regla de les atribucions fixes
• Regla de la jerarquia funcional
• Regla de l’especialització

2. Característiques subjectives:

• Principi de separació dels mitjans burocràtics
• Principi del nomenament
• Principi d'honor estamental

La burocràcia administrativa descriu les característiques de l’administració des de dues perspectives:

• Descriptiva: La burocràcia com a aparell, és a dir, com a observador d’un fet.
• Comprensiva: La burocràcia com un conjunt d’accions socials, des de dins, del qui viu dins de l’aparell burocràtic.

Robert Merton i les funcions latents

Robert Merton aplica el model de la burocràcia i el seu objecte d’anàlisi a una recerca on inicialment no estava previst aquest factor. Utilitza els conceptes de:

• Funció manifesta: Conseqüències objectives que contribueixen a l’adaptació i l’adequació del sistema.
• Funció latent: Conseqüències objectives que no són ni desitjades ni admeses.

Per a Merton, les funcions latents originen fonts d’irracionalitat, una opinió diferent de la de Weber. Per a Weber, les funcions latents no responen als objectius d'eficiència, sinó a altres factors més relacionats amb la supervivència del grup, com ara la incapacitat apresa o la fidelitat del funcionari a les normes, etc.

Pluralitat de models burocràtics (Gouldner)

Per a Gouldner, no existeix només una forma burocràtica possible, sinó una pluralitat de formes organitzatives en funció de les situacions laborals. Destaca dues situacions professionals:

• Situacions més pobres en continguts professionals (basades en la disciplina).
• Situacions més riques en continguts professionals (basades en el principi de competència).

Patrons de comportament burocràtic

Gouldner destaca tres patrons de comportament burocràtic:

1. Burocràcia fingida: Els membres no creuen en els valors que representa i l’autoritat gaudeix de poca legitimitat.
2. Burocràcia representativa: Els valors són assumits pels membres de l’organització i l’autoritat està perfectament legitimada.
3. Burocràcia punitiva: Els individus no comparteixen els valors que representa, i l’única forma d’assolir els objectius és mitjançant la por i la repressió.

Rols segons Gouldner

Segons Gouldner, hi ha dos tipus de rols:

• Cosmopolites: Poca fidelitat a l’organització, però alta qualificació.
• Locals: Molt fidels, però poc qualificats.

Models d’organització empresarial

Es destaquen els següents models:

• Model funcional: Centralitzat, amb departaments funcionals vinculats directament al procés de producció.
• Model divisional: Tecnologia sofisticada, autoritat descentralitzada i més flexible.
• Model per projecte: Enfocat al desenvolupament tecnològic i a les exigències del mercat.
• Model matriu: Recursos (tant humans com materials) compartits per diversos projectes.

Configuracions organitzatives de Henry Mintzberg

• Burocràcia simple: Coordinació més directa i operativa simplificada.
• Burocràcia mecànica: Producció estandarditzada en grans sèries.
• Burocràcia professional: Treballadors professionals amb llibertat, operativitat i discrecionalitat.
• Solució divisional: Diversos punts operacionals i àmplia autonomia interna.
• Adhocràcia: Entorn poc previsible amb personal altament qualificat i autònom.