La caiguda de la casa d'Usher: sinopsi corregida
La caiguda de la casa d'Usher
Text corregit
La caiguda de la casa d'Usher.
Comença amb la casa desolada dels Usher: un lloc trist, malenconiós i desolat. Usher li va escriure una carta al seu millor amic, en la qual esmentava que patia una malaltia física aguda i un desordre mental; li demanava que el visités, perquè la seva companyia l'ajudés a alleujar una mica el seu mal. L'home convidat recordava la família Usher pel seu do artístic i per les seves obres de caritat.
Quan arriba l'amic del senyor Usher, el criat obre la porta i el deixa en presència del seu amo. L'habitació on aquest es troba li sembla àmplia i elevada a causa de les grans finestres, que queden a gran distància del terra; també hi entra poca llum i, enmig de la foscor, s'observa una gran quantitat de llibres i instruments musicals en desordre, foscos tapissos a les parets i mobles atrotinats.
Després d'un curt temps, el senyor Usher saluda el seu amic d'una manera exagerada. No obstant això, el visitant observa la condició física del seu amic: era semblant a una calavera. Igualment, l'amic queda molt impressionat per una rapsòdia, anomenada pel senyor Usher El palau encantat, que interpreta al piano; a causa de l'agudesa excessiva dels seus sentits, només podia suportar els tocs suaus dels instruments de corda. La rapsòdia descrivia, en sis estrofes, com un bell palau es transformava en un lloc tenebrós.
Una nit s'assabenten de la mort de la senyoreta Madeline, i el senyor Usher comenta al seu amic el desig de preservar el cadàver durant quinze dies; li demana la seva ajuda per sepultar la seva germana en una fosca i freda cripta.
Després de la mort de la senyoreta Usher, el senyor Usher no pot dormir: comença a sentir terror i pànic durant les nits. Posteriorment, el visitant observa que el seu amic ha girat la cadira cap a la porta i murmura en veu baixa, balancejant-se suaument d'un costat a l'altre, amb el rostre inclinant-se sobre el pit. L'amic continua la lectura i, de sobte, escolta un ressò metàl·lic i clar. Corre ràpidament cap a la cadira; Usher segueix immòbil davant de la porta amb una mirada petrificada. L'amic s'hi acosta i li pregunta si no sent aquell soroll, al qual Usher respon que sí, que feia dies que,
(El text original queda amb aquesta suspensió.)