Caiguda del Tsarisme i Revolució Russa (1905-1917)
La Caiguda del Tsarisme
El tsar concentrava el poder suprem de l'estat i l'exèrcit sense límits. Podia convocar o dissoldre la Duma (parlament) quan volia. L'economia continuava sent agrària. La instal·lació d'algunes indústries va fer créixer la població obrera. Van haver-hi forces polítiques oposades al tsarisme: els menxevics i els bolxevics.
La Revolució de 1905
Els manifestants no pretenien destruir el tsarisme, sinó tan sols denunciar el mal govern i forçar l'inici de reformes polítiques. Els pagesos i els obrers es van organitzar en soviets. Rússia semblava que es convertiria en una monarquia parlamentària.
La Revolució de Febrer de 1917
Es va convocar una vaga general. Hi va haver motins als quarters de tropes que es negaren a disparar contra els vaguistes. El 27 de febrer es va crear un govern provisional moderat, dirigit per Kerenski.
La Revolució d'Octubre de 1917
Lenin, líder dels bolxevics, va tornar de l'exili i, en les anomenades Tesis d'Abril, va establir el programa que s'havia de seguir. Els bolxevics prepararen una insurrecció popular, però no hi van reeixir i Lenin va haver d'exiliar-se altra vegada. També va haver de fer front a un cop d'estat, liderat pel general Kornilov. La nit del 24 d'octubre, els soviets, controlats pels bolxevics, es van apoderar dels punts estratègics de la capital. La caiguda del govern provisional es va consumar després de l'assalt al Palau d'Hivern. El govern revolucionari va negociar la sortida de la guerra.
La Guerra Civil
El país va quedar dividit i enfrontat en dos bàndols: l'exèrcit blanc i l'exèrcit vermell. Els contrarevolucionaris comptaven amb l'ajuda de les potències estrangeres. La guerra civil va durar 3 anys, amb la victòria dels bolxevics. Lenin va trencar definitivament amb el model d'estat liberal burgès i el va substituir per la dictadura del proletariat.
L'URSS, un nou estat
Es va elaborar una constitució del nou estat:
- Les repúbliques tenien autonomia en política interna, en matèries com organització judicial, ensenyament, etc.
- L'òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem, el Presidium i el Consell de Comissaris del Poble.