Caiguda de Primo de Rivera: Transició a la Segona República
Caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i Transició
Les Raons de la Dimissió de Primo de Rivera
Les raons exactes de la dimissió de Miguel Primo de Rivera no estan del tot clares, generant diverses interpretacions històriques.
La Pèrdua de Suport Militar
Alguns autors sostenen que la nit de Sant Joan de 1930, els militars van protagonitzar una insurrecció contra el dictador. Arran d’això, Primo de Rivera es va preocupar i va preguntar als principals caps militars si li donaven suport. La gran majoria no li va contestar, un silenci que Primo va interpretar com una negativa. Davant d’aquesta pèrdua de confiança, va presentar la seva dimissió a Alfons XIII.
La Petició del Rei Alfons XIII
Altres historiadors opinen que va ser el propi rei Alfons XIII qui li va demanar que renunciés, buscant una sortida a la crisi política i social que vivia el país.
El Govern de la "Dictablanda" de Berenguer
Fos com fos, Primo de Rivera va marxar a l’exili. Al capdavant del govern es va nomenar el general Dámaso Berenguer, amb l'encàrrec d'establir un govern constitucional. No obstant això, la seva actuació era tan lenta que donava la sensació que mai arribaria a restaurar la normalitat democràtica. Aquesta lentitud va fer que els partits oposats bromejessin dient que s'havia passat d'una dictadura a una dictablanda.
El Suport als Antimonàrquics i el Pacte de Sant Sebastià
A més a més, el govern de Berenguer va donar suport, de manera indirecta, als moviments antimonàrquics, que incloïen:
- Socialistes
- Anarquistes
- Republicans catalans d’esquerra
Aquests grups van signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord fonamental que pretenia ser la base per a aconseguir una Espanya Republicana. En aquest pacte, s’establia que, un cop instaurada la República, el País Basc i Catalunya aconseguirien l’autonomia.
L'Augment del Sentiment Republicà i la Sublevació de Jaca
El sentiment republicà va augmentar significativament, fins i tot entre els militars. De fet, la guarnició militar de Jaca va protagonitzar una insurrecció el desembre de 1930, en la qual va proclamar la Segona República. Aquesta revolta, però, va acabar en un fracàs absolut, i els seus dos responsables, els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, van ser empresonats i afusellats.
El Govern de l'Almirall Aznar i les Eleccions Municipals
Per la seva banda, Alfons XIII, en veure que les mesures de Berenguer no portaven enlloc, el va destituir i, al febrer de 1931, va nomenar en el seu lloc l'almirall Juan Bautista Aznar. Aznar sí que va iniciar un procés per a restablir la constitucionalitat. Per aconseguir-ho, va dissenyar un pla que, en primer lloc, establia la renovació dels ajuntaments a través d’eleccions municipals, fixades per al 12 d’abril de 1931.
No obstant això, la tensió política va créixer de tal manera que aquestes eleccions es van convertir en un autèntic plebiscit, on la ciutadania havia de triar entre el triomf de les forces monàrquiques o les republicanes, marcant el camí cap a un canvi de règim.