El Campament Romà i l'Equipament del Legionari

El Campament Romà (Castra)

Moltes ciutats de l'Europa mediterrània s'han originat a partir d'un campament romà, castra, la funció inicial del qual era defensar l'àrea en què una legió romana havia de passar la nit durant el seu avanç. Encara que molts van ser construïts amb un caràcter temporal, al final quedaren com a assentaments permanents. Cada exèrcit portava les eines necessàries per alçar un campament en el menys temps possible.

Construcció i Parts del Campament

En la construcció d'un campament podien distingir-se diverses parts:

Defenses Perimetrals

Es començava cavant una rasa, fossa, col·locant la terra remoguda en forma de terraplé defensiu, agger, al llarg de tot el perímetre de poc més d'un metre d'alçada.

Sobre el terraplé s'alçava un parapet de fusta anomenat vallum, reforçat en forma de palissada en cas que hagués de servir com a assentament més permanent.

Distribució Interior

A l'interior de l'àrea delimitada, es traçava el recorregut de dues vies perpendiculars: la via principalis i la via decumana. En la confluència se situava el praetorium, la tenda del cap militar, tant si era el mateix cònsol com si no ho era. Al voltant s'alçaven les tendes dels oficials en ordre de jerarquia, i un espai lliure, el forum, dissenyat perquè cap militar pogués arengar les tropes.

Les tendes de la tropa s'alçaven al voltant del lloc delimitat; encara que, com a mesura de precaució, es deixava lliure un espai d'uns 60 metres des de la palissada, conegut amb el nom d'intervallum. Els soldats s'allotjaven en tendes amb una capacitat per a 8 homes. Cada campament disposava de 4 portes corresponents a les dues vies assenyalades. A la via principalis corresponien la porta principalis dextra i la porta principalis sinistra, mentre que a la via decumana, la porta decumana i la porta praetoria.

Dues vies paral·leles a cada costat de la via decumana permetien que l'entrada i eixida de les tropes es fes amb un cert ordre i evitaven al màxim els embussos.

El Legionari Romà

Es tractava d'homes acostumats a caminades llargues i sotmesos a una disciplina molt dura, de vegades implacable.

L'Equipament (Impedimenta)

Un legionari romà portava damunt un pes de 35 a 40 quilos aproximadament, quan avançava amb la impedimenta completa, que es componia dels elements següents:

• Escut (scutum): De forma rectangular, lleugerament corbat, es construïa sobre una planxa de fusta, que es folrava amb pell i es reforçava amb reblons.
• Casc (galea): Servia de protecció per al cap i el clatell i també per a cobrir la part dels costats. Primerament, es fabricaven de bronze i, posteriorment, de ferro.
• Cuirassa (lorica): En un principi fou una cota de malla formada per una xarxa metàl·lica amb la finalitat de protegir el tòrax del tall de les armes enemigues. Al començament de l'imperi, fou substituïda per una armadura de plaques articulades.
• Espasa (gladius): L'ús d'aquesta arma està documentat almenys des del segle III aC; tenia doble tall i uns 80 cm de llarg.
• Javelina (pilum): Era una arma llancívola, semblant a una llança, composta d'una peça de fusta i una prolongació metàl·lica acabada en punta. Les dues parts s'unien per una junta que es trencava quan impactava contra l'objectiu, amb la qual cosa l'arma quedava inservible per a ser reutilitzada per l'enemic. Tenia un abast efectiu d'uns 30 m.
• Calçat militar (caliga): Tenia una sola molt resistent, composta de diverses capes de cuir, i clavetejada a la part inferior.
• Eines de campanya (sarcianae): Cada legionari havia de tenir una corbella, un cassó, una petita marmita, eines per a treballar la fusta i remoure la terra, així com una ració de gra per a tres dies.

Amb tot aquest pes damunt, un legionari recorria vora vint quilòmetres cada dia.