La Cancelleria Reial i les Quatre Grans Cròniques
Què era la Cancelleria Reial?
La Cancelleria Reial va ser una estructura administrativa que va incorporar Jaume I el Conqueridor a la Corona d'Aragó per governar els seus regnes. El 1264, va disposar que tota la documentació judicial de València fos redactada en romanç, de manera que el català es va convertir en llengua nacional. Així, els Furs de València, redactats primerament en llatí el 1261, foren traduïts el 1266.
Recursos lingüístics i estilístics de la solemnitat
L'estil solemne apareix als textos jurídics, legals i administratius. Aquest s'aconsegueix mitjançant:
- El plural majestàtic: Consisteix a referir-se a un mateix (el parlant o l'escriptor) per mitjà de la primera persona del plural, utilitzant el pronom "Nos" en substitució de "jo".
- Fórmules de tractament i cortesia: Diverses expressions protocol·làries.
- Recursos retòrics:
- Paral·lelisme: Repetició d'una estructura sintàctica.
- Anàfora: Repetició d'una o diverses paraules a l'inici de clàusules successives.
- Enumeració: Relació detallada, un per un, dels elements d'un conjunt.
- Estructura bimembre: Parella de mots de sentit complementari.
Relació entre la poesia èpica i les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques compleixen els objectius de la poesia èpica, que eren:
- Fomentar el patriotisme.
- Exaltar l'esperit nacional a través d'un heroi.
- Justificar la política dels reis d'Aragó.
- Donar una visió providencialista de la història (mostrar com Déu fa costat a les pretensions polítiques dels reis).
A més, els cronistes prosificaven la poesia èpica dels joglars, compartint característiques com la profunda religiositat, la intervenció moralitzadora, el didactisme i el providencialisme.