El Canvi Econòmic i Social durant el Franquisme Tardà
El canvi d'orientació econòmica (1960s)
A partir de 1960, es produeix un canvi d'orientació econòmica impulsat pels tecnòcrates (representant del reformisme tècnic).
- 1959: Pla d'Estabilització
- Estabilització de l'economia.
- Liberalització interior de l'economia: eliminació d'organismes intervencionistes.
- Liberalització exterior de l'economia: devaluació de la pesseta.
- 1964-1975: Plans de Desenvolupament Econòmic i Social
- Comissari: Laureà López Rodó.
- Planificació econòmica indicativa (orientada al creixement econòmic).
- Accions estructurals: solució de deficiències industrials.
- Pols de desenvolupament: promoció de la indústria en zones rurals.
Els anys del creixement econòmic (1960-74)
El període 1960-1974 es caracteritza per un fort creixement econòmic:
- Millora de la productivitat (afavorida pels baixos salaris).
- Arribada de capital estranger.
- Baixada de preus.
- Augment de les exportacions i de la demanda interna.
A Catalunya, destaquen les indústries metal·lúrgica, química, energètica, siderúrgica i naval.
Predomini de la petita i mitjana empresa.
Crisi de l'agricultura tradicional:
- Migracions massives cap a la indústria.
- Escassetat de mà d'obra al camp, augment dels salaris agraris.
- Mecanització del camp.
- Diversificació de la demanda de productes agraris.
- Disminució dràstica de la població agrària.
Terciarització de l'economia: creixement dels sectors de comerç, transport, comunicacions i turisme.
Limitacions del creixement: manca d'inversió en R+D, dependència de la tecnologia estrangera.
El règim va utilitzar el terme com a propaganda.
Creixement demogràfic i canvi social
- Fort augment demogràfic, impulsat per una política natalista i l'augment de l'esperança de vida.
- Migracions interiors massives, sovint amb l'aparició de barraquisme a les zones industrials.
- Emergència de la societat de consum als anys 70.
- Promulgació de la Llei General d'Educació.
- Desenvolupament del moviment feminista.
- Influència del Concili Vaticà II en sectors catòlics.
Reformisme franquista i immobilisme
El règim va intentar combinar un cert reformisme amb l'immobilisme polític:
- 1963: Tribunal d'Ordre Públic (TOP): tribunal civil per a la repressió de l'oposició política (maçoneria, comunisme, etc.).
- 1966: Llei de Premsa (relativa obertura informativa).
- 1967:
- Llei de Llibertat Religiosa.
- Llei de Representació Familiar (introducció de 108 procuradors a Corts per representació familiar).
- Llei de Bases de la Seguretat Social.
- Llei Orgànica de l'Estat (intent de modernitzar les estructures del règim).
- 1969: Llei de Successió (designació de Joan Carles de Borbó com a successor).
Processos de descolonització:
- 1956: Independència del Marroc espanyol.
- 1968: Independència de Guinea Equatorial.
- 1975: Abandonament del Sàhara Occidental (Marxa Verda del Marroc).
1969: Escàndol Matesa: cas de corrupció amb repercussions polítiques que va afectar els tecnòcrates.
Estat d'excepció (1969-1970): resposta repressiva, incloent el Consell de Guerra de Burgos contra membres d'ETA.
Conflictivitat social i oposició política
El període 1960-1975 va ser de creixent conflictivitat social i política:
- Conflictes laborals: augment de les vagues i l'organització sindical.
- Desenvolupament del sindicalisme clandestí, destacant CCOO (Comissions Obreres).
- Activació del moviment estudiantil.
- Organitzacions veïnals.
- Sectors de l'Església influïts pel Concili Vaticà II que s'apropen a l'oposició.
- Diversificació de l'oposició política al franquisme (ERC, etc.).
La crisi de la dictadura franquista
- 1973: Assassinat de Carrero Blanco (president del govern) per ETA. Aquest fet accelera la crisi i la fragmentació del règim en diferents sectors: immobilistes, oberturistes i el búnquer (els més radicals).
- 1974: Govern de Carlos Arias Navarro: intent d'unir oberturistes i immobilistes, conegut com l', que va fracassar.