Economia del franquisme: desenvolupisme i creixement (1959-1975)

Racionament i Mercat Negre (Context Previ)

• Control del mercat per l’Estat.
• Els productors lliuraven la producció a preu de taxa, i l’Administració venia els productes a un preu regulat.
• Manca d’abastament d’aliments i racionament: cartilles fins al 1952.
• Existència d'un important mercat negre (estraperlo).

1. El Canvi d'Orientació de l'Economia (1959-1975)

1.1. Els Governs del "Desarrollismo"

• Inici dels governs anomenats "tecnòcrates".
• Es busca el creixement econòmic com a garantia d’estabilitat social.
• Perfil tècnic dels ministres, amb criteris basats en la racionalitat i l'eficàcia econòmica.
• Reformisme tècnic però immobilisme polític.
• Causes del canvi: crisi econòmica del model autàrquic, pressió dels organismes internacionals i augment de les protestes socials.
• Context internacional favorable al creixement econòmic.

1.2. El Pla d'Estabilització (1959)

• Objectiu: acabar amb l’intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera.
• Tres eixos principals:

1. Estabilització de l’economia: reduir la inflació i limitar el dèficit públic.
2. Liberalització interior de l’economia: eliminar organismes estatals interventors i posar fi als preus fixos.
3. Liberalització exterior de l’economia: afavorir importacions i facilitar la inversió estrangera.

Alguns països concedeixen préstecs a Espanya, a partir de la incorporació d’aquestes mesures. A llarg termini, l’objectiu és incorporar Espanya al mercat internacional.

1.3. Els Plans de Desenvolupament

• Es van implementar tres plans: 1964-67, 1968-71, 1972-75.
• Dirigits per la Comisaría del Plan de Desarrollo, amb Laureà López Rodó al capdavant.
• Es tractava d'una planificació econòmica per impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia, mitjançant la programació de l’activitat del sector públic i oferint avantatges als inversors privats.
• Es van definir dues línies d'actuació: accions estructurals (per solucionar deficiències de la indústria) i pols de desenvolupament (per corregir desequilibris regionals).
• No van assolir completament els objectius programats.
• Causes del fracàs relatiu: pocs recursos econòmics destinats i mala gestió.
• Malgrat tot, van servir per proveir les empreses privades d’infraestructures i de productes bàsics, afavorint el creixement industrial.

2. Els Anys de Creixement Econòmic

2.1. Industrialització Accelerada

• Context internacional favorable (creixement econòmic global).
• Causes internes del creixement:
  • Renovació de les activitats agràries (mecanització, èxode rural).
  • Increment notable dels sectors secundari (indústria) i terciari (serveis).
  • Millora de la productivitat.
  • Importació de tecnologia estrangera.
  • Forta inversió de capitals estrangers.
• Resultat: baixada relativa de preus que va millorar la capacitat d'exportació.
• Més població assalariada implica més capacitat de consum.
• Difusió de les compres a terminis.
• Augment significatiu de la demanda de béns de consum (cotxes, electrodomèstics).

Branques Industrials Destacades

• Indústria metal·lúrgica: automòbils (SEAT, FASA-Renault), electrodomèstics, maquinària.
• Indústria química: adobs, plàstics, farmacèutica.
• Indústria energètica: refineries de petroli, centrals elèctriques.
• Indústria siderúrgica.
• Construcció naval.
• Construcció (habitatges, infraestructures).
• Sectors tradicionals: vestuari, calçat, mobles.

Localització Industrial

• Creixement més intens a zones de tradició industrial: Biscaia, Catalunya, Astúries.
• Desenvolupament de zones més noves: Madrid.
• Creació de nous enclavaments industrials (pols de desenvolupament i altres): València, Alacant, Ferrol, Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva, Valladolid, Burgos.
• A Catalunya: les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme concentraven al voltant del 70% de la producció industrial catalana.