Dialectes del català: blocs oriental i occidental i variants geogràfiques

Resum

El document descriu la distribució geogràfica del català en quatre estats i presenta els dos grans blocs dialectals, l'oriental i l'occidental. Explica les diferències fonètiques que els separen i enumera els principals dialectes de cada bloc, amb els trets morfològics i lèxics més representatius.

Punts clau

El català es parla en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra, en un territori d'uns 60.000 km² amb 13 milions de persones.
El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental.
Al bloc oriental hi ha la vocal neutra (casa, pare); al bloc occidental, la distinció entre o i u àtones.
El bloc oriental inclou el rossellonès o septentrional, el central, l'insular o baleàric i l'alguerès.
El bloc occidental inclou el nord-occidental i el valencià.
L'alguerès es parla a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, i té arcaismes, sardismes i italianismes.

Posa't a prova

Distribució geogràfica de la llengua catalana

La llengua catalana es compon de diverses variants geogràfiques distribuïdes en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra. Els territoris de parla catalana tenen una extensió d'uns 60.000 km² i hi viuen 13 milions de persones. Són els següents:

Estat espanyol: El Principat de Catalunya, el País Valencià (tret de les comarques occidentals), les Illes Balears i les Pitiüses, la Franja de Ponent (zona fronterera entre Catalunya i Aragó) i el Carxe (regió de la província de Múrcia que limita amb Alacant).
França: La Catalunya del Nord (les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir).
Itàlia: La ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
Principat d'Andorra: Situat al nord de Catalunya.

Els blocs dialectals del català

El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental. Les diferències generals que separen els dos blocs són, sobretot, de tipus fonètic:

L'existència de la vocal neutra només en l'oriental (casa, pare).
La distinció entre o i u àtones en l'occidental, que neutralitzen en u en l'oriental (posar, suar).
La presència de e tancada en molts mots en l'occidental (ceba), que en l'oriental és oberta (ceba).

Dialectes del bloc oriental

El rossellonès o septentrional: Alguns dels trets més representatius són la desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu (canti) o la negació amb la partícula pas (ell ho sap pas).
El central: Els trets més importants són l'increment en -eix dels verbs incoatius (serveix) o la pronunciació en -u de la desinència de la primera persona d'indicatiu (canto/u/).
L'insular o baleàric: Els trets més destacats són la manca de morfema en la primera persona del present d'indicatiu (cant) o l'adopció de les formes es, sa, s', sos i ses de l'article determinat.
L'alguerès: Els trets més remarcables són lèxics: arcaismes (gonella, faldilla), sardismes (babo, pare) i italianismes (assai, bastant).

Dialectes del bloc occidental

El nord-occidental: Alguns dels trets més destacats són el manteniment de l'article lo/los, propi del català antic (lo pare) o l'increment en -ix dels verbs incoatius (patix).
El valencià: Els trets més remarcables són la pronunciació de la -r final en la majoria de mots o l'acabament en -e de la primera persona del present d'indicatiu (cante).

Preguntes freqüents

Quins són els dos grans blocs dialectals del català?

El català es divideix en el bloc oriental i el bloc occidental. Les diferències que els separen són sobretot de tipus fonètic.

On es parla el català fora de Catalunya?

El català es parla al País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, el Carxe, la Catalunya del Nord, la ciutat de l'Alguer i el Principat d'Andorra.

Què és l'alguerès?

És la variant del català parlada a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Destaca per arcaismes, sardismes i italianismes.