Característiques del Règim Franquista: Totalitarisme i Estructura

Característiques del Règim Franquista

Totalitarisme

Dictadura inspirada en els models feixistes italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931, es va tancar el Parlament i es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats.

Cabdillisme

Franco fou investit Cabdill d'Espanya i concentrava tots els poders en la seva persona: cap de l'Estat, president del govern, Generalíssim i cap nacional del partit únic.

Estat Unitarista i Centralista

Va abolir els estatuts d'autonomia i va fomentar l'espanyolització de tots els territoris que ja tenien una identitat pròpia.

Repressió Constant

Constant. Va crear un aparell legislatiu encarregat d'eliminar i atemorir dissidents, contraris al règim, etc.

Control dels Mitjans de Comunicació

Sotmesos a una rígida censura i utilitzats per fer propaganda del règim.

Pilars del Règim Franquista

L'Exèrcit

Fou el suport més important del règim i va participar activament en el poder (ministres i governadors civils eren militars).

Partit Únic

Encarregat de dotar el règim d'una ideologia, de controlar els mitjans de comunicació i d'ocupar bona part dels càrrecs de l'administració (Frente de Juventudes, Sección Femenina).

L'Església Catòlica

El règim es definia com un Estat confessional catòlic. Per la persecució religiosa que hi havia hagut a la zona republicana durant la guerra, la jerarquia eclesiàstica va proclamar el caràcter de 'croada' de la guerra. A canvi va obtenir un finançament públic molt generós, gairebé tot el control del sistema educatiu i el predomini de la moral i els valors catòlics en la societat espanyola.

Estructura i Organització de l'Estat Franquista

Estructura del Nou Estat

L'Estat va voler donar una imatge de legalitat de la manera següent: creant unes Corts i substituint la Constitució per un seguit de lleis. Donava l'aparença d'un sistema parlamentari que va rebre el nom de democràcia orgànica.

El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, en el sufragi i en la separació de poders. El nou Estat s'inspirà en l'estat corporativista italià, que organitzava la participació del poble a partir de tres unitats bàsiques:

• La família
• El municipi
• El sindicat (considerats superiors als partits polítics)

Aquest sistema va ser anomenat democràcia orgànica.

Les Corts eren l'òrgan superior de participació del poble. Els seus representants o procuradors eren designats pel Cap d'Estat o pels càrrecs que ocupaven; era una representació corporativa per terços. El 1966 van sorgir els procuradors del terç familiar.

Aquestes Corts no eren democràtiques, no tenien poder legislatiu, ja que el govern decidia quines lleis passaven a les Corts; eren només un òrgan de col·laboració amb el Cap de l'Estat.

Organització Territorial

Mitjançant els Governadors de províncies, a cada província hi havia un Governador Militar i es van restablir les Capitanies Generals. Els alcaldes eren Caps Generals del Moviment.

Sindicats Verticals

Organització Sindical Espanyola (OSE).

Condicions Laborals

L'Estat controlava la classe obrera: no hi havia possibilitat de vaga, els salaris eren baixos i els beneficis per als empresaris.