Característiques del relleu peninsular i la Meseta
Característiques del relleu peninsular
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals:
- La forma massissa: està determinada per l'amplada i l'extensió de les costes. La major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini, a excepció de petits trams amb costes retallades.
- L'elevada altitud mitjana: és deguda a dos factors: l'existència d'un extens altiplà central i les serralades que travessen el territori. L'altitud de la Península (600 m de mitjana) i els pronunciats pendents impedeixen la formació de sòls aptes per a l'agricultura, dificulten les comunicacions i endureixen les condicions del clima.
- La disposició perifèrica (afores) del relleu peninsular: dificulta l'accés a la Meseta. Els relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l'interior (això fa més extremats els estius i els hiverns).
- La diversitat del relleu de la Península i la varietat de climes expliquen que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades.
Unitats relacionades amb la Meseta
- Sòcol: només aflora una part del sòcol a la part occidental de la Meseta, on forma un suau i estret peneplà a les terres de Zamora i Salamanca, el qual es fa més extens a Extremadura fins que arriba a Portugal. En aquest peneplà hi queden al descobert els materials antics: granits, pissarres i quarsites, que sobresurten a causa de la seva duresa.
- Les conques sedimentàries: pel costat oriental de la Meseta, l’antic sòcol es troba enfonsat i sepultat sota enormes dipòsits de materials que formen les conques sedimentàries. Una part d’aquests sediments són aportats pels rius que baixen de les muntanyes i circulen per la Meseta. Entre aquests materials sedimentaris hi abunden, als estrats inferiors, sorres, argiles, etc. Aquests materials van donar lloc a un relleu d’erms, camps i costes.
- Les serralades interiors de la Meseta: sistemes muntanyosos formats durant el període terciari, amb el moviment alpí, quan a les zones de fractura de l’antic sòcol uns dels blocs es van anar aixecant i altres s’enfonsaren; és el que coneixem com a tectònica de fractura.
- Les vores muntanyoses de la Meseta: es van formar durant el moviment alpí, quan l’activitat d’algunes plaques de l’escorça terrestre va pressionar la vora de l’antic sòcol i el va fracturar en blocs.