Característiques dels dialectes valencià i septentrional (rossellonès)

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
   • Articulació de la r final: fuster, cantar.
   • Articulació labiodental de la v.
   • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
   • La 1a persona del present d'indicatiu presenta la terminació -e: jo cante.
   • El present de subjuntiu manté les desinències antigues: que jo cante, que tu cantes...
   • L'imperfet de subjuntiu presenta les terminacions -ara, -era, -ira...
8. No s'utilitza l'article davant els noms propis de persona: Avui Joan no vindrà.
9. Pel que fa al lèxic, presenta:
   • Mots compartits amb el nord-occidental: espill (mirall).
   • Mots compartits amb el balear: morro (llavi).
   • Arabismes: dacsa (blat de moro).

Dialecte septentrional o rossellonès

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc oriental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars septentrionals presenten aquestes característiques:
   • Reducció de la quantitat de sons vocàlics per la pèrdua de la diferència d'obertura de les vocals [ɛ], [e], [ɔ], [o], que adquereixen una obertura mitjana.
   • Tendència a pronunciar amb el so [u] la o tònica tancada: cançó → cançú.
   • Articulació del grup -eix final amb el so de la i: peix → pei.
   • Desplaçament de l'accent a la síl·laba següent en les paraules esdrúixoles: música.
3. Pel que fa als pronoms febles:
   • Ús de les formes plenes davant el verb: me cansi...
   • Ús dels pronoms febles davant les formes no personals del verb: per te casar.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. La primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació -i: jo canti...
6. Les oracions negatives es construeixen amb la partícula pas: ho sé pas.
7. Lèxic:
   • Mots exclusius: aper (arada).
   • Mots compartits amb altres dialectes: ca (gos).
   • Occitanismes: peirer (paleta).
   • Galicismes: llapí (conill).