Regions fisiogràfiques i riscos ambientals a Catalunya

Què són les regions fisiogràfiques?

La combinació de les diverses formes del relleu amb el clima i la vegetació dóna lloc a les grans regions fisiogràfiques de Catalunya. Cada una d'aquestes regions es caracteritza perquè presenta una determinada fesomia geogràfica, uns valors climàtics específics i un cert tipus de paisatge. Hi ha dues grans regions fisiogràfiques: la Catalunya seca i la Catalunya humida.

Característiques del territori català

A Catalunya destaquen tres característiques:

• La importància de la proximitat del mar: Amb una franja litoral de 552 km, està sotmès a la influència benefactora del Mediterrani.
• La complexitat de la seva orografia: Tot i que es tracta d'un país de dimensions modestes, aquesta complexitat es tradueix en un territori molt divers i ple de contrastos, muntanyós i amb poques planes.
• Els pendents del terreny: En quatre cinquenes parts del terreny són superiors al 5%, cosa que significa que són aptes per a la urbanització.

Funcions més importants dels sòls

Entre les funcions més importants dels sòls destaquen aquestes:

• Producció de biomassa: Aliments per al consum humà, farratges, masses forestals, etc.
• Regulació del règim hidrològic: Infiltració, emmagatzematge i transferència d'aigua.
• Hàbitat biològic: Refugi de la fauna, intervenció en els cicles biològics, reserva genètica.
• Funció ecològica: Filtratge, depuració, fixació de gasos amb efecte d'hivernacle.

Regions fisiogràfiques de Catalunya

Hi ha dues grans regions fisiogràfiques: la Catalunya seca i la Catalunya humida.

Catalunya seca

• Zones litorals:
  • Regió de la tramuntana
  • Litoral mediterrani
• Zona interior:
  • Altiplà Central
  • Prepirineu: Continental

Catalunya humida

• Regió oriental:
  • Alt Pirineu
• Litoral mediterrani:
  • Vegetació: Típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i de boscos mixtos d'alzina i pi.
  • Clima: És més calorós i sec cap al sud.
  • Els nuclis de població i les indústries es concentren a les depressions i a les petites planes litorals. És la regió més poblada de Catalunya.
  • Maresme, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Tarragona, Reus, Móra d'Ebre, Tortosa, Amposta.

Riscos naturals i condicions geològiques

Els principals riscos naturals relacionats amb les condicions geològiques a Catalunya són:

• Esllavissaments: Són desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior, per acció de la gravetat. Poden tallar carreteres i soterrar coses i persones. Exemple: Aigüestortes 2004.
• Allaus: Són despreniments de masses de neu al llarg d'un pendent, de dimensions i recorreguts variables. Poden destruir la vegetació i tallar les vies de comunicació.
• Terratrèmols o sismes: Són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu. L'efecte dels terratrèmols pot ser gairebé inapreciable o produir una gran destrucció.

Prevenció dels riscos ambientals

La prevenció dels riscos ambientals és el conjunt de mesures adoptades amb la finalitat d'evitar o disminuir aquest tipus de riscos i de pal·liar els danys que puguin ocasionar. Amb la finalitat de prevenir els efectes dels riscos ambientals, el govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials:

• Pla INUNCAT: Té com a objectiu fer front a les emergències per inundacions a Catalunya mitjançant avisos, l'organització i un seguit de procediments.
• Pla NEUCAT: Té com a objectiu informar de les nevades que es poden produir amb la màxima antelació possible a fi que es puguin prendre les mesures preventives més adequades.
• Pla SISMICAT: Té com a objectiu donar una resposta ràpida i eficaç per minimitzar els possibles danys a les persones, els béns i el medi ambient.
• Pla INFOCAT: Té com a objectiu fer front a les emergències per incendis forestals a Catalunya i establir avisos, l'organització i els procediments d'actuació.
• Pla PLASEQTA: Té com a finalitat prevenir, o en el seu cas, mitigar les conseqüències d'accidents.
• Pla TRANSCAT i el PENTA

Principals tipus de residus industrials

La gestió dels residus es classifica en:

• Residus especials: Suposen un perill per la seva toxicitat o inflamabilitat.
• Residus inerts: No experimenten transformacions que puguin afectar greument el medi.
• Residus no especials: La resta de residus.

Banalització del paisatge

Aquest fenomen de pèrdua de la diversitat i de la identitat paisatgística propi de l'era global s'anomena banalització del paisatge.