Evolució demogràfica: règim antic, creixement i nou règim demogràfic

Règim Demogràfic Antic

El règim demogràfic antic va des del neolític fins a finals del segle XVIII a Gran Bretanya, i fins ben entrat el segle XX a Espanya. Es caracteritza per taxes de mortalitat i natalitat molt altes. La mitjana era de 5 fills per dona (natalitat alta), i l'esperança de vida (1880-90) era de 35 anys, degut a les condicions de vida, la falta d'higiene i la insuficiència de la medicina. Hi havia una mortalitat alta per epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals, com la pesta. La població no augmentava, era una etapa d'estabilitat demogràfica. A Espanya, aquesta fase es va prolongar (amb població rural). Dins del territori espanyol, a l'interior la fecunditat i la mortalitat es mantenien altes, mentre que al sud, llevant i País Basc eren moderades. Excepció: Barcelona, on des de mitjans del segle XIX s'inicià un procés d'industrialització que afavorí un augment demogràfic a causa de l'èxode rural. A les Illes Balears també hi va haver industrialització i la població va créixer.

Creixement Demogràfic

Aquesta fase va fins al 1780 (1a revolució industrial a Anglaterra). A Espanya es va produir cap al 1920 (s'incorpora a principis del segle XX). Es caracteritza per una natalitat alta i una mortalitat que comença a baixar. Com a conseqüència, hi ha un creixement demogràfic notable. La reducció de la mortalitat va ser deguda a les millores d'higiene i alimentació. Entre finals del segle XVIII i començaments del XIX es van notar els primers efectes de la revolució industrial a Gran Bretanya. Els progressos en l'agricultura van posar fi a les fams catastròfiques, i també hi havia transport amb ferrocarril que permetia vendre a les ciutats. La millora d'higiene va ser el gran remei contra les epidèmies. A Espanya, la fase d'estabilitat demogràfica continua fins al primer terç del segle XX, a causa del poc desenvolupament econòmic i social del país. A partir de 1920 van entrar a la fase, amb un descens de la mortalitat (millora d'higiene i alimentació). Es va produir un creixement de la població fins a la Guerra Civil. Fins als anys 70 l'augment de la població va ser notable. Això va suposar un èxode rural cap a les ciutats i zones industrials (Catalunya, País Basc i Madrid). També es va produir una migració exterior cap als països industrialitzats d'Europa i cap a Amèrica Llatina: mentre que creixien les zones urbanes i industrials, les zones interiors patien pèrdua de població jove.

Ajust Demogràfic

A Gran Bretanya a finals del segle XIX i 1940, i a Espanya més tard, començant cap al 1980. Es caracteritza per una mortalitat que continua baixant, a causa de la higiene i la medicina (vacunes). La tendència més significativa va ser el descens de les taxes de natalitat. Amb això es va tancar el cicle del creixement demogràfic de la fase anterior. Causes de la reducció de la natalitat a Espanya: factors econòmics i socials. El descens de la natalitat va coincidir amb l'escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l'establiment de pensions de jubilació. La baixa mortalitat infantil, el creixement del consum, l'accés de la dona als llocs de treball remunerat i el canvi de la família rural extensa a l'estructura en parella van ser els motius que van portar a la planificació familiar i el descens de la natalitat.

El Nou Règim Demogràfic

Des de la segona meitat del segle XX, i a Espanya a la última dècada. És l'etapa actual. Es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat baixes, i un creixement de la població gairebé nul, de vegades fins i tot negatiu. Els avenços mèdics han permès l'augment de l'esperança de vida fins als 80 anys. A Espanya, aquesta etapa ha estat interrompuda per l'arribada d'immigrants, i no s'ajusta plenament al model.