Quin és el cim més alt de la Península Ibèrica?

El Mulhacén, amb 3.479 metres, situat al sistema Bètic. Es considera el cim peninsular més elevat segons el text.

Quin és el cim més alt d'Espanya?

El Teide, a l'illa de Tenerife, amb 3.715 metres. Pertany a les Illes Canàries.

Com són les costes canàries?

Són altes i escarpades, amb penya-segats, però també hi ha platges amples i sorrenques.

Relleu d'Espanya: Meseta, illes i costes destacades

Resum

El text descriu el relleu peninsular, començant per la Meseta i les serralades que la envolten, i continua amb les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Després presenta el relleu de les Illes Balears i de les Illes Canàries, i acaba amb les característiques de les costes espanyoles, des de la cantàbrica fins a la gallega. L'estudiant aprendrà a situar les principals unitats del relleu i els trets de cada costa.

Punts clau

La Meseta és un altiplà central amb una altitud mitjana d'uns 900 m, inclinat cap a l'oest.
Les serralades exteriors inclouen el massís gallec, els Pirineus, el sistema Mediterrani i el sistema Bètic.
El Mulhacén, de 3.479 m, és el cim peninsular més elevat, situat al sistema Bètic.
Les Illes Canàries són d'origen volcànic i el Teide, a Tenerife, és el cim més alt d'Espanya amb 3.715 m.
La costa cantàbrica és rocosa i escarpada, mentre que la costa gallega està molt retallada amb rías.

Posa't a prova

La Meseta i el relleu de la Península

La Meseta: altiplà situat al centre de la Península. Té una altitud mitjana d'uns 900 m i està inclinada cap a l'oest. Les serralades interiors són el Sistema Central i els Monts de Toledo. Les serralades perifèriques que envolten la Meseta són:

al nord-oest, les muntanyes de León;
al nord, la serralada Cantàbrica;
a l'est, el Sistema Ibèric;
al sud, la Sierra Morena.

Les serralades exteriors són les muntanyes que voregen la Península:

al nord-oest, el massís gallec;
al nord, les muntanyes del País Basc i els Pirineus;
a l'est, el sistema Mediterrani;
al sud, el sistema Bètic, on se situa el cim peninsular més elevat, el Mulhacén amb 3.479 m.

Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir són dues fosses de forma triangular orientades: la de l'Ebre cap a la Mar Mediterrània i la del Guadalquivir cap a l'oceà Atlàntic.

Illes Balears

Les Illes Balears són un arxipèlag que presenta escassa altitud en general. A l'illa de Mallorca destaquen la serra de la Tramuntana i la depressió central, que rep el nom d'Es Pla. Menorca és una illa amb relleus suaus; el cim més destacat és el Toro (358 m). A Eivissa destaca la Sa Talaiassa (475 m). Formentera és una illa plana.

Illes Canàries

Les Illes Canàries són un arxipèlag d'origen volcànic; hi predominen els materials volcànics, com les làvies, els malpaïsos, les calderes i les roques volcàniques. A l'illa de Tenerife se situa el cim més alt d'Espanya, el Teide (3.715 m).

Costes i característiques

Costa Cantàbrica: rocosa i escarpada; la serralada cantàbrica arriba fins al mar formant penya-segats. Predominen les platges petites.
Costa Mediterrània: alterna platges de sorra, penya-segats i petites cales, especialment a la Costa Brava.
Costa Balear: alterna extenses platges de sorra amb penya-segats i cales.
Costa Llevantina: presenta platges sorrenques i hi formen albuferes.
Costa andalusa: és rocosa, amb penya-segats, platges i cales.
Costa canària: alta i escarpada; hi sobresurten penya-segats, però també hi ha platges amples i sorrenques.
Costa gallega: molt retallada; les rías i els penya-segats alternen amb les platges sorrenques.

Termes i definicions

Albufera: llacuna litoral tancada per una barrera sorrenca.
Barranc: tall profund en el terreny, fet generalment per un corrent d'aigua.
Embassament: dipòsit d'aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d'una presa.
Aiguamoll: terreny pla vora del mar que s'inunda amb les aigües del mar o dels rius.
Torrent: curs d'aigua impetuós i violent, vinculat a zones torrencials.

El vessant cantàbric

El vessant cantàbric: els rius del vessant cantàbric són curts i ràpids perquè neixen a la serralada Cantàbrica, propera a la costa i d'altituds elevades, motiu pel qual.