Administració pública: nivells i competències (estatal, autonòmica i local)

Geografia10 de gen. 2025Actualitzat el 7 de nov. 20267,85 KB

Resum

El document explica els diferents nivells de l'administració pública espanyola: l'Estat (central, perifèrica i exterior), les comunitats autònomes amb el seu Estatut d'Autonomia i recursos financers, i l'administració local (provincial i municipal). Inclou les funcions i òrgans de cadascun, com ara el Consell de Ministres, els delegats del Govern, l'alcalde o el Ple municipal.

Punts clau

L'administració pública és el conjunt d'institucions, entitats i organismes que gestionen béns i serveis d'interès públic.
L'Administració Central correspon al Govern, format pel President, el Consell de Ministres, les Comissions Delegades i els Ministeris.
L'Administració Perifèrica de l'Estat està representada a les comunitats autònomes pels Delegats del Govern i a les províncies pels Subdelegats.
L'Estatut d'Autonomia és la norma bàsica de cada comunitat autònoma; les Corts Generals l'aproven com a llei orgànica.
Les comunitats autònomes tenen recursos propis com el patrimoni, els tributs propis, les multes i els impostos cedits per l'Estat.
L'administració local està formada per la província, els municipis i altres entitats (comarques, àrees metropolitanes i mancomunitats).
A l'Ajuntament, el Ple municipal està format pels regidors i presidit per l'alcalde, que dirigeix l'administració municipal.

Posa't a prova

Els Diferents Nivells de l'Administració

L'administració pública és el conjunt d'institucions, entitats i organismes que gestionen els béns i serveis que la societat necessita i són d'interès públic.

Administració de l'Estat

Administració Central

Correspon al Govern, que té el poder executiu i reglamentari. Està format per:

President del Govern: Elegit pels diputats, dirigeix l'acció de Govern i coordina totes les funcions.
Consell de Ministres: Òrgan del Govern format pel President i els ministres.
Comissions Delegades: Òrgans que integren diferents ministres per coordinar les accions que afecten més d'un ministeri.
Ministeris: Institucions que planifiquen i executen actuacions de l'administració en la seva matèria.

Funcions dels Ministres:

Elaborar els reglaments i normatives del seu ministeri.
Fixar els objectius, aprovar plans d'actuació i assignar els recursos necessaris.
Organització interna del ministeri.

Administració Perifèrica

És l'organització que l'Estat tria per representar-se en les diferents comunitats autònomes.

Delegats del Govern: Representen el Govern a les Comunitats Autònomes i exerceixen la direcció i supervisió de tots els serveis de l'administració de l'Estat en el seu territori.
Funcions: Dirigir les delegacions del Govern, anomenar els subdelegats del Govern i vetllar pel compliment de les competències de l'Estat a les Comunitats Autònomes.
Subdelegats: Representen l'Estat a la província, sota les ordres del delegat del Govern.
Director insular: Representa l'Estat a les illes.

Administració Exterior

És el representant de l'Estat a nivell internacional.

Ambaixada
Consolat

Comunitats Autònomes i les seves Capitals
Andalusia → Sevilla	Castella - la Manxa → Toledo	Madrid → Madrid
Aragó → Saragossa	Castella i Lleó → Valladolid	Múrcia → Múrcia
Astúries → Gigon Oviedo	Catalunya → Barcelona	Navarra → Pamplona
Illes Balears → Mallorca Palma	Ceuta i Melilla → Ceuta i Melilla	País Basc → Bilbao Vitòria-Gasteiz
Illes Canàries → Gran Canaria Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife	Extremadura → Vadagoz Mèrida	País Valencià → València
Cantàbria → Santander	Galícia → Torredembarra Santiago de Compostel·la	La Rioja → Logronyo Logronyo

Estatut d'Autonomia

(Només aplicable a les Comunitats Autònomes)

És la norma més important que regula una Comunitat Autònoma, i cadascuna té el seu.
És la norma bàsica de cada Comunitat Autònoma.
Continguts bàsics:
- Denominació de la comunitat
- Delimitació territorial
- Organització de les seves institucions
- Competències de la Comunitat Autònoma
Les Corts Generals han d'aprovar els estatuts d'autonomia, elaborats pel Govern de cada Comunitat Autònoma, en forma de llei orgànica.

Institucions de les Comunitats Autònomes

Assemblea Legislativa (Parlament):
- Elabora i aprova lleis en les matèries de la seva competència.
- Aprova pressupostos.
- Controla el Govern autonòmic.
President de la Comunitat: Dirigeix el Govern autonòmic.
Tribunal Superior de Justícia: Poder judicial, que s'encarrega del compliment de les lleis.

Recursos Financers de les CA

Fons de què disposa la Comunitat Autònoma:

Patrimonials: Béns del patrimoni de la comunitat (museus, monuments, etc.).
Tributs propis: Impostos propis (deixalles, etc.).
Multes: Ingressos per sancions.
Impostos i recàrrecs cedits per l'Estat.
Assignacions directes dels pressupostos: Transferències estatals assignades.
Productes de les operacions de crèdit: Préstecs a entitats financeres.

Administració Local

És la més propera al ciutadà i gestiona els interessos comuns en àmbits territorials més petits que una Comunitat Autònoma.

Les lleis de bases locals regulen l'administració local provincial, municipal i d'illes.

Altres entitats locals:

Comarques: Agrupació de municipis determinada per la Comunitat Autònoma.
Àrees metropolitanes: Ciutat capital envoltada per ciutats més petites.
Mancomunitat de municipis: Agrupació de municipis per compartir serveis.

Administració Provincial

Garanteix els principis de solidaritat i equilibri intermunicipal, la prestació integral i adequada dels serveis de competència municipal en tot el territori provincial, i participa en la coordinació de les administracions locals, autonòmica i estatal.

Els diputats provincials són alcaldes i s'organitzen com a òrgans municipals i provincials.

Les diputacions estan formades per: President, Vicepresident, Comissió de Govern i Ple.

Competències Principals

Coordinació dels serveis municipals per garantir-ne la prestació adequada a tots els municipis.
Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica, amb assessorament als municipis.

Administració dels Municipis

Característiques:

Territori: Terme municipal (delimitació territorial).
Població: Habitants empadronats (padró municipal).
Organització: Alcalde, Ple municipal, tinents d'alcalde i Comissió de Govern.

El Ple Municipal està format pels regidors i el presideix l'alcalde. El nombre de regidors varia segons l'ajuntament.

Funcions del Ple Municipal

Controlar els òrgans de Govern.
Aprovar els plans urbanístics.
Aprovar les ordenances municipals.
Aprovar la plantilla del personal.

L'alcalde presideix el Ple i l'Ajuntament.

Dirigeix l'administració municipal.
Dirigeix, inspecciona i impulsa els serveis i obres municipals.
Exerceix funcions de cap de la policia municipal.
Contractació pública d'obres i serveis.

El tinent d'alcalde supleix l'alcalde en la seva absència (en municipis de més de 5.000 habitants).

L'alcalde nomena els tinents d'alcalde i la Comissió de Govern.

La Comissió de Govern està formada per l'alcalde, els tinents d'alcalde i alguns regidors (màxim 7), formant el nucli del Ple.

Hi ha regidors que només assisteixen al Ple, sense càrrec específic.

Competències i Serveis Municipals

Seguretat en llocs públics.
Ordenament del trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes.
Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és l'Estatut d'Autonomia?

És la norma més important que regula una comunitat autònoma i la seva norma bàsica. Regula, entre altres continguts, la denominació de la comunitat, el seu territori, les seves institucions i les seves competències.

Quines funcions té el Ple municipal?

El Ple municipal controla els òrgans de govern, aprova els plans urbanístics, les ordenances municipals i la plantilla del personal. Està format pels regidors i és presidit per l'alcalde.

Quines són les funcions dels delegats del Govern?

Els delegats del Govern representen el Govern a les comunitats autònomes i dirigeixen i supervisen els serveis de l'administració de l'Estat en el seu territori. També nomenen els subdelegats del Govern.