Conques hidrogràfiques, règims fluvials i demanda d'aigua a la Península Ibèrica

1.1. Les Conques Hidrogràfiques i el Règim Fluvial

Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les aigües al curs d’un riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg d’un any.

Definició de Règim Fluvial

El règim fluvial és la variació de la quantitat d’aigua o cabal del riu al llarg d’un any. Es distingeixen dos tipus principals:

• Règim fluvial irregular: Caracteritzat per crescudes, desglaç i estiatge. És el règim predominant a la majoria dels rius peninsulars.
• Règim fluvial regular: Típic dels rius del Nord.

Classificació de les Conques Fluvials

Les conques fluvials es classifiquen segons els vessants per on desaigüen les aigües:

Vessant Cantàbric o Gallec

• Rius abundants, cabalosos i amb molta aigua, a causa de les altes precipitacions i el clima atlàntic.
• Són rius curts, ja que les muntanyes es troben a prop de la costa.
• Exemples: Bidasoa, Nervión, Nalón, Narcea, Navia.

Vessant Atlàntic

• Inclou rius de la costa de Galícia (Miño) i els grans rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.
• Les conques hidrogràfiques són molt extenses.
• La majoria neixen a la vessant mediterrània, però per la inclinació de la Meseta desemboquen a l'Atlàntic.
• Aquesta vessant recull la majoria dels rius peninsulars.

Vessant Mediterrani

• Inclou les conques internes de Catalunya, l'Ebre, el Xúquer, el Segura i els rius del Sud.
• Llevat de l’Ebre, són rius de petites conques i vessants acusats.
• Els estiatges són més notables a les conques més meridionals i petites. Alguns rius, com el Sènia, la Túria o el Júcar, s’han arribat a assecar.
• En canvi, les pluges torrencials a la tardor provoquen inundacions.

1.2. Recursos Hídrics i la seva Gestió

La Confederació Hidrogràfica

La Confederació Hidrogràfica és una entitat adscrita al Ministeri de Medi Ambient. La seva funció és gestionar els recursos hídrics del territori assignat. Cal destacar que la divisió de conques hidrogràfiques no correspon amb l'actual divisió administrativa de les Comunitats Autònomes.

1.3. Les Demandes d'Aigua: Usos Principals

Els usos més importants de l’aigua són l'agrícola, el ramader, l'urbà i l'industrial.

Ús Agrícola i Ramader (Més del 80% del Consum)

• El consum per a ús agrícola és superior al 80% del total.
• El 14% de les terres conreades es reguen, les quals aporten el 50% de la producció agrària. El regadiu augmenta la productivitat.
• Problemes de contaminació: L'aigua per al consum agrícola es contamina pels adobs químics, pesticides i purins.
• Mesures de control: Actualment hi ha control sobre l'abocament de purins i la prohibició d'alguns productes contaminants.
• En el cas de les hortes, s'utilitza l'extracció d'aigua subterrània per bombeig.

Ús Urbà i Industrial (Aproximadament el 12%)

• La demanda és inferior al consum agrari.
• Ús Industrial: Algunes indústries necessiten aigua per a processos de producció (com el paper) i per a processos de refrigeració.
• Ús Domèstic: És el consum d'aigua més important dins d'aquest sector (aproximadament el 8%). El consum mitjà a Europa per persona i dia és de 200 litres.
• Els subministraments domèstics i urbans combinen aigua d'aqüífers i aigua fluvial.
• Problemes de subministrament: El creixement de les urbanitzacions al litoral mediterrani ha generat problemes de subministrament d’aigua a l’estiu, perquè hi ha menys disponibilitat.
• Solucions i control: Hi ha control per evitar la contaminació de les aigües per abocaments urbans i industrials d’aigües residuals. S’ha obligat a instal·lar depuradores i es promouen processos de reaprofitament d’aigües.