Sistemes agraris tradicionals i tecnificats: tipus i característiques

L’Explotació Agropecuària

És el conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, i que formen part d’una mateixa propietat econòmica.

La ramaderia i l’agricultura són les unitats bàsiques, encara que no s’extreu el mateix rendiment a tot arreu, ja que el desenvolupament econòmic i tècnic les condiciona. Per això diferenciem entre sistemes tradicionals o tecnificats.

Sistemes Agraris Tradicionals

Es troben a les zones intertropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia, i també en l’Europa Atlàntica i Mediterrània.

La seva principal característica és que produeixen per al consum propi, i es classifiquen en 2 grups:

Els Sistemes Extensius

Es divideixen en:

• Agricultura i ramaderia d’autosuficiència
• Agricultura i ramaderia mediterrània

Agricultura i Ramaderia d’Autosuficiència

Es fa servir per cobrir necessitats bàsiques. En aquestes zones la terra és comuna i els cultius diversos. Aquesta agricultura sol estar al voltant dels tròpics i té estacions seques i humides.

Com a conseqüències té la desertització de grans zones i la desaparició de boscos.

Agricultura i Ramaderia Mediterrània

Hi trobem conreus de secà, i es planta blat, vinya i olivera. S’utilitzen tècniques tradicionals amb baixa productivitat.

Els Sistemes Intensius

Es divideixen en:

• Regadiu en regions seques
• Agricultura i ramaderia atlàntica
• Ricicultura monsònica

Regadiu en Regions Seques

És característic de grans valls, regats amb mètodes tradicionals i amb una conductivitat variable. Són típics els horts en conreus d’hortalisses i arbres fruiters de la Mediterrània.

L’Agricultura i la Ramaderia Atlàntica

Són explotacions familiars amb policultura, i la producció va destinada als mercats locals.

La Ricicultura Monsònica

Es porta a terme als tròpics. Les tècniques de regadius utilitzades són poc desenvolupades i de baixa rendibilitat.

Sistemes Agraris Tecnificats

Aquests sistemes són propis de les zones temperades d’Europa, Amèrica i Austràlia. S’aplica la tècnica de la producció agrícola, i en aquestes zones s’ha tendit a l’especialització de conreu. El que produeixen va directament al mercat.

El Sistema de Conreu Intensiu

Es pot dividir en:

Agricultura i Ramaderia Atlàntica

Tenen una especialització de conreu i produeixen blat, farratges i bleda-rave, encara que també es cultiva en hivernacles. Pel que fa a la ramaderia, es busca una producció elevada de carn i llet; la ramaderia no s’alterna amb l’agricultura.

Agricultura i Ramaderia Mediterrània

Són cultius a secà i es sol fer un monocultiu de vinya i alguns arbres fruiters. També es cultiva en hivernacles o es fa conreu hidropònic.

El Sistema de Conreu Extensiu

Es pot dividir en:

Explotacions Agràries d’Alt Rendiment

Són típiques de Canadà, Austràlia i Argentina, i es caracteritzen per l’abundància de sòl per al conreu i les seves grans extensions. Aquests paisatges tenen forma rectangular i amb poca gent treballant. A les zones on l’agricultura no rendeix, s’explota la ramaderia.

Explotacions Agràries de Baix Rendiment

És pròpia dels antics països de l’URSS, on es tecnifica el treball, però el rendiment és molt baix a causa del clima.

Condicionants Addicionals

Els sistemes estan condicionats per:

• Els sistemes de conreu de plantació: La mà d’obra és barata. L’agricultura està molt tecnificada i s’aconsegueix una gran productivitat. Està controlada per grans multinacionals. Són presents en zones tropicals humides, on el colonialisme ha deixat una gran influència.