Característiques i Gèneres de la Música del Romanticisme
Melodia: És l'element que predomina. Els compositors n'exploren totes les possibilitats expressives. La melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre els sentiments personals i emocionar l'oient.
Ritme: Tempo rubato: consisteix a canviar per uns moments la velocitat de la pulsació amb finalitats expressives.
Textura: La textura més utilitzada és la melodia acompanyada, que adopta formes més o menys complexes segons la instrumentació de cada obra.
La música vocal en el Romanticisme
Música vocal religiosa
Es continuen utilitzant les formes d'òperes anteriors però amb un caràcter més operístic.
Música vocal profana
Triomfa a l'òpera i es cultiva el verisme. Wagner introdueix un nou concepte d'òpera com a espectacle que integra totes les arts i que s'adreça a tots els sentits de l'espectador. Apareix el lied, tipus de cançó on la música i la paraula van molt unides.
Música de cambra
Es componen obres per a tot tipus de formacions:
- Trios
- Quartets
- Quintets
- Sextets
Música orquestral
Es produeix un gran creixement instrumental de l'orquestra simfònica. Sorgeix el poema simfònic, obra en un sol moviment que segueix un argument o programa.
La dansa i els instruments
La música per a la dansa
Dins la dansa té una gran importància el ballet rus. Balls de saló: el vals i la polca. Dins el panorama musical del Romanticisme cal fer referència al món de la dansa. La figura central d'aquesta època va ser la ballarina italiana Maria Taglioni, que va vestir per primera vegada el tutú i les sabatilles de puntes. El ballet es va enriquir i va començar l'època dels "ballets blancs" com La Sílfide o Giselle.
La música per a piano
L'instrument romàntic per excel·lència és el piano. En aquesta època ocupa ràpidament un lloc a les sales de concerts i a les llars de la burgesia de tot Europa.
El lied
En alemany, la paraula lied és "cançó". S'acostuma a utilitzar aquesta paraula per designar un tipus especial de cançó sorgida en aquesta època a Alemanya i continuada per alguns autors fins al segle XX.
L'òpera a Europa
L'òpera d'Itàlia
Al principi del segle XIX, l'òpera que triomfa a Europa és la italiana, amb grans dificultats tècniques que requereixen un gran virtuosisme dels solistes vocals. La burgesia es converteix en la gran promotora de l'òpera.
Verdi
És el gran nom de l'òpera romàntica italiana i, juntament amb els autors anteriors, influirà en tots els països europeus, especialment a Espanya, on fins i tot els compositors del país escriuen les seves òperes en italià.