Característiques de la lírica llatina i fundació de Bàrcino
Característiques de la lírica llatina
1. La poesia lírica, a Grècia, era aquell gènere poètic destinat a ser cantat amb l’acompanyament d’una lira, d'on prové el seu nom.
2. Comença a Roma més tard que l’èpica o el teatre (poesia dramàtica), concretament a finals del s. II aC.
3. Les circumstàncies polítiques i socials inclinen els ànims dels ciutadans cap a la intimitat i la vida privada.
4. Tracta temes de to més aviat intimista, afectiu i celebratiu (himnes; cançons de simposi; cants a l’amistat, a l’amor, ...)
5. Els poemes expressen els sentiments més variats: invectives contra els enemics, contra persones de la vida pública o privada, contra enemics literaris, contra dones perverses, arguments de la vida pública i privada; sentiments d’amistat i amor, odes d’inspiració política, contra les guerres civils, elogis als plaers de la vida al camp i contra les molèsties de la vida a la ciutat ...
6. S’adapten les formes mètriques de la lírica grega: Alceu, Arquíloc, Safo, Anacreont, ...
7. S’abandona l’èpica que és substituïda per petits poemes, elaborats amb puresa i propietat de llenguatge i amb polimetria (s’utilitzaven tot un seguit d’estrofes d’origen grec basades en l’alternança de versos formats per diversos tipus de peus) i gran perfecció mètrica i prosòdica.
Bàrcino Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
- Va ser fundada entre l’any 15 i l’any 5 aC, en època de l’emperador August: després de vèncer els càntabres i els asturs va fundar Bàrcino.
- Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, al centre d’un territori molt productiu, a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus)
- Va rebre l’estatus de colònia i el seu nom oficial complet era: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
Estructura:
- Va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes: planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó.
- L’extensió era d’unes 10 hectàrees.
- Delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.
- De les portes en sortien els dos carrers principals:
- El cardo maximus (actuals carrers de la Llibreria i del Call)
- El decumanus maximus (actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat)
- A l’encreuament d’aquests dos carrers hi havia el fòrum (plaça pública situada a l’actual plaça de Sant Jaume) amb el temple, la basílica i la cúria.
- Als extrems del cardo màxim s’obrien la porta principalis dextra i la porta principalis sinistra, i als extrems dels decumanus màxim hi havia la porta decumana i la porta praetoria.
- Al voltant del fòrum s’estenia una quadrícula de carrers secundaris, bastant amples i amb clavegueres: cardines i decumani minores.
No va tenir mai la població i el poder de Tàrraco. No s´hi van construir els magnífics edificis d’aquesta ciutat.