Corrents i característiques de la literatura del segle XVIII
Corrents Literaris Principals del Segle XVIII
Postbarroc
Continuació de la literatura del Barroc.
Manca d’originalitat.
Poca qualitat.
Neoclassicisme
Influx del pensament il·lustrat.
Retorn als ideals d’equilibri i mesura.
Observació de les regles.
Preromanticisme
Som al final de segle.
Sentiment davant de la raó.
Exaltació de l’individualisme i la llibertat.
Precursor del Romanticisme. No substitueix el neoclassicisme, hi conviu.
Característiques de la Literatura del Segle XVIII
Contingut
Valor didàctic.
S’imposa la racionalitat a l’emoció i als sentiments.
Esperit crític.
Es qüestiona l’Antic Règim i es posen les bases de la teoria democràtica.
Predomina el laïcisme i s’avoca per la tolerància.
Nous descobriments en el camp de les ciències i de les lleis de la natura.
Es recorre a la història per entendre el present.
L’antiguitat es considera un model digne d’ésser imitat.
Forma
Se cerca l’ordre, la proporció, l’harmonia, la contenció i l’expressió mesurada.
Respecte a les regles.
Es critiquen les idees i els costums de l’època a través de l’humor, la sàtira i la paròdia.
Influència dels clàssics.
Regles de les tres unitats, separació de gèneres.
En mètrica s’utilitza el vers alexandrí (14 síl·labes).
Es cultiva el gènere epistolar.
L’estil ha de ser clar i comprensible.
L’Assaig en el Segle XVIII
El moviment il·lustrat va estendre per tot Europa els seus plantejaments i per fer-ho es recorre a l’assaig amb l’afany d’implicar el lector.
L’assaig a França: les idees de la Il·lustració
L’instrument més important va ésser l’Enciclopèdia. Revolucionària en la intenció de combatre els prejudicis i la ignorància i defensar les llibertats. Pretenia ésser una síntesi de tots els coneixements de l’època organitzats per articles disposats alfabèticament en disset volums. Diderot i D’Alembert en foren els directors, però també hi col·laboraren Voltaire, Diccionari filosòfic, Cartes filosòfiques (tolerància religiosa); Montesquieu, Cartes perses, L’esperit de les lleis (separació de poders) o Rousseau, L’Emili o de l’educació, Del tracte social (pacte social).
L’assaig a Itàlia: la moral i la política
Destaquen les ciutats de Nàpols i Milà i se centra en qüestions morals i filosòfiques. Cesare Beccaria (reforma profunda del dret penal); Antonio Genovesi (la decadència i la mort de les nacions); Pietro Verri (la felicitat i els desitjos mesurats); Luigi Antonio Muraori (pare de la historiografia italiana); Giambattista Vico (revoluciona la filosofia de la història).
L’assaig a Anglaterra: l’assaig periodístic
David Hume i John Locke, pares de l’assaig periodístic que serveix de model a la resta d’Europa, aparició de la premsa periòdica.
L’assaig a Portugal: la història i la política
Luis Antonio Verney, explica els fonaments del despotisme il·lustrat.
L’assaig a Alemanya: trencant motllos
Desig de perfecció i a plantejar-se les regles que regeixen la creació. Lessing, ataca el concepte clàssic dels gèneres literaris. Herder o l’exaltació de l’esperit alemany. Exercí una gran influència en el moviment romàntic.
La Novel·la del Segle XVIII
La novel·la i l’assaig són els gèneres més importants en aquest període. Hi ha dues tendències: una de didàctica de to humorístic (pensament il·lustrat) i satíric, i una altra de sentimental (camí a la novel·la romàntica). Sigui com sigui, s’avança en les tècniques novel·lístiques de descripció d’ambients i de retrat de personatges.
La narrativa anglesa: el naixement de la novel·la burgesa
La novel·la anglesa del segle XVIII suposa el naixement de la gran novel·la burgesa. Els assoliments de les lletres són reflex de l’estat d’una societat pròspera. Londres n’és el centre, és la ciutat més gran del món i aquesta literatura reflecteix les contradiccions d’aquesta societat.