Característiques de la poesia catalana actual: finals del segle XX i principis del XXI
La Poesia Catalana Actual: Finals del Segle XX i Principis del XXI
El Postmodernisme i la Poesia
La literatura, l'art i el pensament filosòfic de finals del segle XX han estat dominats pel que els crítics han anomenat postmodernisme. Amb aquest terme, s'ha volgut fer referència al conjunt de canvis estètics i ideològics que són conseqüència de les transformacions de la societat occidental postindustrial, que es caracteritza per definir una societat marcada per l'individualisme, el consumisme, etc.
La Poesia a la Dècada dels 70
Des de la dècada del 70, la nostra literatura s'havia recuperat a poc a poc del llarg parèntesi de la dictadura, i mostra com a signe de modernitat una gran multiplicitat de propostes poètiques de qualitat. Resulta difícil de catalogar els principals autors per tendències perquè molts d'ells han consolidat la seva obra. En aquesta dècada, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista, com Miquel Martí i Pol, que van inclinar la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme.
S'obre camí una nova generació de poetes caracteritzats per l'antidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seves regles. Aquesta poesia presenta noves característiques com la introducció del lector dins el text o del discurs que conforma l'escriptura mateixa. La poesia fou considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
La Poesia a la Dècada dels 80
Durant els anys 80, la poesia continuà els mateixos paràmetres. Els poetes elaboren una visió de la realitat des del «jo», i conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals. Definitivament s'accepta el mestratge de tots els grans poetes del segle XX com Foix, Brossa, entre d'altres.
La Poesia a la Dècada dels 90
Als anys 90, per a concloure, el panorama poètic estigué dominat per l'eclecticisme. Els poetes abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva i tendiren a l'autobiografia i a la intimitat. Sovint manifesten un acusat escepticisme. Prevalgué la pretensió de l'obra ben feta. S'hi observa una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i menys enfàtics, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.