Joan Fuster: obra i estil de l'assagista valencià

Resum

Aquest text presenta l'obra de Joan Fuster, un dels assagistes peninsulars més importants de les generacions posteriors a la Guerra Civil. Classifica els seus llibres en blocs temàtics, com els humanístics, els dedicats a la identitat valenciana i els de crítica literària. També analitza la forma de l'assaig fusterià, marcada pel dubte metòdic i un discurs lliure.

Punts clau

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és considerat l'assagista peninsular més important de les generacions posteriors a la Guerra Civil.
La seua obra es classifica en blocs: humanístic i general, reflexió sobre la identitat valenciana, i crítica i història literàries.
Literatura catalana contemporània (1972) recorre la literatura catalana des del Modernisme fins als anys seixanta.
Fuster adopta l'actitud de Montaigne i Descartes, amb un dubte metòdic i una suspicàcia sistemàtica.
L'assaig fusterià presenta formes diverses: l'article, el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia.
El seu discurs és lliure: no avança en línia recta, sinó que s'anticipa, retorna i gira en moltes direccions.

Posa't a prova

Joan Fuster: L'Assagista Valencià Fonamental

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs principals:

Obres per Blocs Temàtics

Obres Humanístiques i Generals

Diccionari per a ociosos (1960)
Diari 1952-1960
L’home, mesura de totes les coses (1967)

En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

Reflexió sobre la Identitat Valenciana

Nosaltres, els valencians (1962)
Viatge pel País Valencià (1971)

Aquests són llibres bàsics per a conéixer la nostra història, la nostra cultura i els problemes d’identitat nacional.

Crítica i Història Literàries

Hi destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausias March, Sant Vicent Ferrer o Rois de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

Literatura Catalana Contemporània

El seu assaig Literatura catalana contemporània (1972) presenta d’una manera profunda i molt intel·ligent un panorama de la literatura catalana des del Modernisme fins a la dècada dels seixanta. Fuster, en el pròleg que encapçala aquest llibre, remarca que no és un treball d’especialista, sinó les notes d’un «simple lector». L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques. La provocació intel·lectual i l’amenitat de les opinions allunya aquest llibre de l’estil dels manuals acadèmics.

La Forma Literària de l'Assaig Fusterià

Estil i Mètode

A més d’aquesta varietat temàtica, l’assaig fusterià presenta moltes formes: l’article i el diccionari filosòfic, el diari, l’aforisme i la monografia. Com a bon assagista, Fuster adopta sempre l’actitud de Montaigne i la de Descartes: el dubte metòdic, «la suspicàcia sistemàtica».

El Discurs Lliure

L’assaig fusterià no és una exposició que avança en línia recta, sinó un discurs lliure, que s’anticipa o retorna al punt de partida, que oscil·la i gira en moltes direccions.

Preguntes freqüents

Quins són els blocs temàtics de l'obra de Joan Fuster?

Es poden classificar en obres humanístiques i generals, reflexió sobre la identitat valenciana, i crítica i història literàries. Cada bloc reuneix títols diferents, com Diccionari per a ociosos o Nosaltres, els valencians.

Quin és el tema de Literatura catalana contemporània?

És un assaig de 1972 que presenta un panorama de la literatura catalana des del Modernisme fins a la dècada dels seixanta. Fuster hi afirma que és les notes d'un simple lector, no un treball d'especialista.