Les Dues Cares de la Sobirania: Legal Internacional i Westfaliana
En el context internacional, els moviments de persones a la recerca de feina eren més oberts en el segle XIX del que ho són actualment. L’increment dels intercanvis entre les nacions no han deixat els Estats impotents per prosseguir les seves agendes de política nacional. Una pèrdua de sobirania interdependent podria conduir al fet que els governants veiessin compromesa la seva sobirania westfaliana. L’estructura de l’autoritat política interna i el grau de control sobre les activitats que tenen lloc a l’interior i a través de les fronteres territorials no estan necessàriament relacionades amb el reconeixement internacional.
Sobirania Legal Internacional
És el concepte utilitzat amb major freqüència pel dret internacional. El dret internacional és una rèplica de la teoria liberal de l’Estat. Es tracta l’Estat com quelcom anàleg a l’individu a nivell nacional. La sobirania, la independència i el consentiment legal són comparables a la posició que l’individu ocupa en la teoria liberal de l’estat (Vattel). La sobirania legal internacional consisteix en el fet que el reconeixement s’estengui a entitats (Estats) amb territoris i autonomia jurídica formal.
A vegades, els Estats poden utilitzar el reconeixement com a instrument polític. Els Estats han reconegut altres governs fins i tot encara que no posseïen un control efectiu del territori que reclamaven com a tal. També han estat reconegudes entitats mancades d’autonomia jurídica formal o de territori.
Al facilitar la signatura d’acords, la sobirania legal internacional ofereix als governants la possibilitat d’assegurar-se recursos externs que poden augmentar la seva capacitat per mantenir-se en el poder i fomentar la seguretat i els interessos econòmics i ideològics de qui els recolzen. El reconeixement li proporciona també a l’Estat, i per extensió als seus governants, un estatut més segur davant els tribunals d’altres Estats. El reconeixement també proporciona immunitat als representants diplomàtics tant davant accions civils com criminals. El reconeixement internacional pot reforçar la posició dels governants en indicar als electors que un dirigent pot gaudir d’accés als recursos internacionals. Per tant, la sobirania legal internacional pot afavorir els interessos dels governants, aconseguint que els sigui més senzill generar un recolzament polític intern. La sobirania legal internacional és la condició necessària perquè els governants comprometin de manera voluntària aspectes de la seva sobirania westfaliana.
Sobirania Westfaliana
És un acord institucional per organitzar la vida política basat en dos principis:
- La territorialitat.
- L’exclusió d’actors externs de les estructures d’autoritat interna.
La sobirania westfaliana es viola quan actors externs influeixen sobre, o determinen, les estructures d’autoritat internes. Les accions voluntàries dutes a terme pels governants (les invitacions) no violen la sobirania legal internacional, encara que transgredeixin la westfaliana.
La norma fonamental de la sobirania westfaliana afirma que l’Estat existeix en territoris determinats, en el qual al seu interior les autoritats polítiques internes constitueixen els únics àrbitres de la conducta legítima. També es prohibeix no només la intervenció armada, sinó també qualsevol altra forma d’interferència o intent d’amenaça contra la personalitat de l’Estat o contra els seus elements polítics, econòmics i culturals. El més important de la regulació sobre drets humans és que estableixen un conjunt de normes per a tots els Estats i per a tota la gent.
Conclusió
L’absència o la pèrdua d'una classe de sobirania no implica lògicament el deteriorament d'altres, fins i tot encara que empíricament puguin trobar-se relacionades entre si. Un Estat pot ser reconegut, però és possible que les seves estructures d’autoritat estiguin de facto subjectes a l’autoritat o al control extern. Pot perdre el control dels moviments transfronterers, però continuar sent un Estat autònom. 10