Carles I: Imperi, Conflictes Interns i Política Europea

Carles I: Un Imperi en Conflicte

L'herència que va rebre Carles de l'imperi alemany i l'enorme extensió territorial de les seves possessions van animar-lo a perseguir la idea imperial. La idea era unir tota la cristiandat sota la bandera de l'emperador i lluitar contra els enemics del cristianisme: els turcs (a la mediterrània oriental). Però va fracassar, ja que la tendència va ser la creació d'estats nacionals, la divisió dels cristians en catòlics i protestants i la constant amenaça dels turcs.

Carles estava més interessat pels seus estats centreeuropeus que no pas pels hispànics. Així, el 1520 va ser elegit emperador i va partir cap a Alemanya, assumint el poder de l'Imperi Romanogermànic. Carles va lluitar pels seus ideals en diferents llocs d'Europa, ja que volia recuperar la idea de Carlemany i governar sobre un extens territori i tot el conjunt de la cristiandat. Respecte als conflictes interns, la monarquia i diversos grups polítics i socials del regne van entrar en conflicte des del principi del regnat de Carles I. Les revoltes de les Comunitats i de les Germanies van tenir un component antisenyorial i social.

Revolta de les Comunitats de Castella

A Castella, les famílies nobiliàries havien aprofitat per obtenir més privilegis i estendre les senyories en detriment dels pagesos lliures. Això havia provocat protestes. Durant les primeres dècades del segle XVI van produir-se epidèmies i males collites, que van contribuir a empitjorar la situació i el malestar de la població.

Revolta de les Germanies

A la Corona d'Aragó també van esclatar revoltes. Les més importants van ser a València i Mallorca. Els motius eren que els artesans i la petita burgesia de les ciutats i els camperols es van alçar contra les classes dirigents. Les causes eren el deteriorament de l'economia i els abusos de l'oligarquia dirigent. La repressió tant a Castella com a València i Mallorca va ser molt dura i es van produir centenars d'execucions, empresonaments i confiscacions de béns. Aquest fet va provocar un canvi en les institucions castellanes, que van veure liquidada la seva llibertat i autonomia i van convertir el poder del rei gairebé en absolut.

Política Europea de Carles I

La defensa dels extensos territoris heretats per Carles i el seu prestigi eren els eixos vertebradors de la seva política. Però un aspecte cabdal va ser la defensa de la religió catòlica, amenaçada per l'imperi otomà i la reforma protestant. Així, els tres grans problemes que va tenir Carles I van ser:

• Les guerres contra França
• L'amenaça turca
• La reforma protestant i les guerres de religió