Carles V i Felip II: L'apogeu i els conflictes de l'Imperi

Carles V: L'herència d'un gran imperi

Carles V va ser hereu d'un gran imperi que es va convertir en el més poderós del seu temps. Va néixer a Flandes i, quan va arribar a la Península, va venir acompanyat d'una cort flamenca que va rebre els principals càrrecs de govern i que, juntament amb les contínues despeses, va provocar la rebel·lió de les comunitats de Castella.

El sistema de govern

L'imperi era un territori format per lleis i institucions pròpies. El rei exercia el govern, dirigia la política exterior, s'ocupava de l'administració, era cap de l'exèrcit i recaptava impostos (algunes decisions havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne).

• Cort itinerant: A cada territori hi havia un virrei o un governador.
• Audiència: Administrava justícia.

Consells territorials

Castella (virrei i audiència), Aragó, Flandes, Índies, Portugal i Itàlia.

Consells temàtics

• Estat: Política exterior.
• Hisenda: Recaptació d'impostos.
• Inquisició: Vetllava pel catolicisme.
• Croada: Gestionava les donacions.
• Ordres: Gestionava les ordres militars.

Els conflictes de Carles V

El principal objectiu de Carles V va ser la unificació religiosa de tots els territoris, però va tenir tres opositors:

• França: Lluita constant per aconseguir l'hegemonia a Europa.
• Turcs otomans: Eren una amenaça constant al Mediterrani.
• Prínceps protestants alemanys: Eren luterans i estaven en contra de la seva unificació religiosa.

Divisió de l'imperi

Carles V va dividir els seus territoris entre:

• Ferran: Va rebre el Sacre Imperi amb el títol d'emperador.
• Felip II (el seu fill): Castella, Aragó, possessions italianes (Nàpols, Sicília, Sardenya, Flandes, Franc Comtat, Artois, Xarolais), territoris americans, africans i les Canàries.

Felip II: L'apogeu de la monarquia

Aquest imperi va ser el més poderós de la seva època, abastant territoris a: Països Baixos, Itàlia, Amèrica, Extrem Orient, Àfrica i Portugal.

Objectius i problemes

El seu objectiu principal va ser conservar l'herència patrimonial i, per això, va defensar el territori amb les armes. Pel que fa a la defensa del catolicisme, Felip II considerava la monarquia hispànica la defensora contra l'Islam i el protestantisme, negant-se a la llibertat religiosa.

Principals conflictes:

• Guerra amb França: Va acabar amb la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559, encara que no va sufocar el conflicte.
• Enfrontament amb els turcs: Van ser derrotats a la Batalla de Lepant el 1571.
• Revolta dels Països Baixos: Provocada per l'expansió del calvinisme, que va fer néixer una guerra que va durar 80 anys.
• Enfrontament amb Anglaterra: Van recolzar els Països Baixos i van derrotar l'Armada Invencible l'any 1588.

Amb totes aquestes despeses, Felip II es va declarar en bancarrota.