Diglòssia, llengües minoritàries i conflicte lingüístic: resum de sociolingüística

Resum

El document presenta conceptes bàsics de la sociolingüística: la diglòssia, la diferència entre llengües minoritàries i minoritzades i el conflicte lingüístic. També explica el plurilingüisme i el bilingüisme, amb les seves classificacions individual, territorial i social. L'estudiant hi aprendrà a distingir aquests fenòmens i la relació entre llengua i societat.

Punts clau

La diglòssia, segons Fishman, és la distribució jeràrquica de dues llengües: una d'ús formal i una d'ús informal.
Una llengua minoritària té pocs parlants però bon estat de salut; una llengua minoritzada té pocs parlants i l'ús està en regressió.
El conflicte lingüístic és la tensió entre dues llengües en un territori per assolir més funcions i parlants, i es resol per substitució lingüística o normalització.
La sociolingüística estudia l'ús de la llengua i la seva relació amb el medi, mentre que la lingüística estudia l'estructura de la llengua.
La norma general és el plurilingüisme; el monolingüisme és una situació estranya.
El bilingüisme es classifica en individual, territorial i social; el bilingüisme social sovint amaga una situació de desigualtat.

Posa't a prova

Diglòssia

Fishman va estendre el significat del terme i planteja la distribució jeràrquica de dues llengües diferents de manera general i estableix: una llengua d'ús formal i una llengua d'ús informal. Són mostres de diglòssia, en aquest cas, el català durant l'etapa franquista i moltes altres llengües que no tenen reconeixement oficial (Brató). Actualment, el terme diglòssia s'usa amb aquest nou significat.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Llengua minoritària: té un nombre reduït de parlants però gaudeix d'un 'bon estat de salut': té variabilitat comunicativa i compleix totes les funcions socials amb plena normalitat.

Llengua minoritzada: té pocs parlants, però l'ús de la llengua es troba en regressió: no s'usa en molts àmbits de relació i perd progressivament espais socials. Característiques de llengües minoritàries com el català: la població bilingüista, falta de presència en sectors socials. La situen entre llengües de demografia mitjana:

El seu estatut jurídic (Andorra, Catalunya...)
Demografia (7a llengua en la UE)
Situació sociolingüística (mai abandonats pels parlants i es transmet de manera intergeneracional)
Equipament lingüístic (diccionaris...) capacitat de difusió i elaboració de neologismes.

Conflicte Lingüístic

Tensió que es produeix entre dues llengües a l'interior d'un territori per assolir un nombre més gran de funcions i de parlants. Es resol per substitució lingüística o normalització.

Sociolingüística

Estudia l'ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi. La diversitat de l'ús lingüístic, els fenòmens de contacte i processos de canvi. Explica la relació entre l'ús de la llengua i la globalitat del sistema sociocultural. La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitats, matèria d'estudi i perspectives de treball. La lingüística estudia l'estructura, l'essència de la llengua.

Llengües en Contacte i Plurilingüisme

El concepte de llengües en contacte designa la relació que dues o més llengües mantenen en el si de les seves comunitats. La situació més natural: dins un estat convisquin diverses llengües. El monolingüisme és una situació estranya. La norma general és el plurilingüisme.

Bilingüisme

És el cas més simple de plurilingüisme: dues llengües en contacte. Classificació del bilingüisme:

Individual: capacitat d'una persona d'utilitzar dues llengües (actiu, passiu / simètric, asimètric / instrumental, inactiu)
Territorial: espai dividit en dues zones amb llengua pròpia
Social: una societat usa dues llengües que alternen segons normes d'ús establert. El bilingüisme amaga una situació de desigualtat. Classes: limitat, massiu / oficial, no oficial / neutre, diglòssia.

Preguntes freqüents

Què és la diglòssia segons Fishman?

Fishman va estendre el significat del terme per referir-se a la distribució jeràrquica de dues llengües: una llengua d'ús formal i una d'ús informal. El català durant l'etapa franquista n'és un exemple.

Quina diferència hi ha entre llengua minoritària i llengua minoritzada?

La llengua minoritària té pocs parlants però gaudeix de bon estat de salut, ja que compleix totes les funcions socials. La llengua minoritzada també té pocs parlants, però el seu ús està en regressió i perd espais socials.

Com es resol un conflicte lingüístic?

El conflicte lingüístic es resol per substitució lingüística o per normalització. Es produeix quan dues llengües d'un mateix territori competeixen per assolir més funcions i parlants.