Carles V i Felip II: Imperis i Conflictes
Els Reptes del Regnat de Carles V
L'objectiu principal de Carles V va ser unificar la cristiandat sota el seu comandament, però aquesta política va topar amb tres grans focus d'oposició:
- França va ser la principal rival de l'emperador en la lluita per aconseguir l'hegemonia a Europa; les dues potències van estar en guerra durant tot el regnat.
- Els turcs otomans eren una amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi.
- El problema més greu va ser la rebel·lia dels prínceps protestants alemanys. Carles va intentar frenar l'expansió del luteranisme al Sacre Imperi, però va fracassar.
Carles V, decebut, va cedir el poder i va dividir els seus territoris. Va donar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.
La Monarquia Hispànica de Felip II
El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispànics, italians i flamencs al seu fill Felip II. L'imperi de Felip II va ser el més poderós de la seva època: estava format pel regne de Castella, la corona d'Aragó, els Països Baixos, gran part d'Itàlia i altres territoris de l'Europa central; també comprenia l'imperi castellà a Amèrica i moltes possessions al nord de l'Àfrica i l'Extrem Orient.
A més, Felip II era fill d'una infanta portuguesa. El 1580 el rei de Portugal va morir sense hereus i Felip II va reclamar els seus drets sobre la corona portuguesa, que va obtenir aquell mateix any. Les possessions de Portugal s'estenien per l'Àfrica, l'Àsia i el Brasil.
L'imperi de Felip II era el més gran que fins aleshores havia conegut la humanitat. El rei governava totes les seves possessions des de Madrid, on va instal·lar la cort, perquè considerava que allà era el centre de la seva monarquia. Per això l'imperi de Felip II s'ha anomenat monarquia hispànica.
Els Objectius de Felip II
La política de Felip II va tenir dos objectius principals: conservar els seus territoris i defensar el catolicisme.
- La conservació de l'herència patrimonial: Felip II considerava que tenia l'obligació de conservar tots els territoris que havia heretat i de transmetre'ls als seus successors. Si el seu poder perillava en algun territori, no dubtava a defensar-lo per les armes.
- La defensa del catolicisme: Per a Felip II la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme enfront de l'islam i l'expansió del protestantisme. El rei sempre es va negar rotundament a concedir la llibertat religiosa als seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol brot de protestantisme als territoris on regnava. És per això que la Inquisició va actuar molt durament contra aquells qui anomenava heretges, és a dir, persones que professaven religions diferents de la catòlica, i així va créixer la intolerància.
Aquestes línies van marcar tota la política exterior de Felip II i van ser l'origen de gran part de les guerres que va dur a terme contra els Països Baixos i altres potències europees.