Carlisme i AIT a Espanya: Conflictes i Moviment Obrer (1871-1873)
L'Opció Militar Carlina (1871-1873)
Les eleccions carlines celebrades el 1871 van animar Carles VII a donar suport a Càndido Nocedal, a qui van nomenar cap del partit. Però el 1872, els carlins van perdre la meitat dels diputats, fet que va enfortir el bàndol dels partidaris de la insurrecció armada.
L'abril de 1872 es van produir aixecaments carlins, però tots van fracassar. A causa de la derrota carlina a la batalla d'Oroquieta, es va signar el Conveni d'Amorebieta entre la diputació carlina biscaïna i el general Serrano. Aquest conveni posava fi al conflicte basconavarrès.
La Força del Carlisme a Catalunya
A Catalunya, les partides carlines continuaven actuant amb èxit. El mes de desembre, els navarresos van reprendre les accions militars i, a causa d'això, Carles VII va deixar el comandament de les accions militars a Catalunya al seu germà Alfons. Aquest, per aconseguir més suport, va fer la promesa de retornar les institucions d'autogovern i els furs a la Corona d'Aragó.
L'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República Espanyola van revifar l'abatut moviment carlí. Carles VII va tornar a Espanya, però els seus intents de conquerir Espanya van fracassar.
El conflicte es va perllongar fins als inicis de la Restauració Borbònica.
El nou monarca (Amadeu I) va ser incapaç de controlar la situació de desunió i confrontació política. El desconeixement de l'idioma va agreujar el seu aïllament.
El primer govern de la República va ser una coalició de progressistes, unionistes i demòcrates, presidida per Serrano, però les divisions i enfrontaments van acabar amb ell. En un període de poc més de dos anys, es van succeir fins a sis governs i tres eleccions, on no van participar tots els partits.
L'AIT a Espanya: Orígens i Persecució
El destronament d'Isabel II va permetre que el país s'obrís a les llibertats polítiques i sindicals. L'obrerisme es va poder reorganitzar i els corrents revolucionaris internacionalistes van arribar a Espanya.
Els Primers Nuclis Internacionalistes
L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) era una organització que tenia com a objectiu l'emancipació dels treballadors. Va ser introduïda a Espanya el 1868 per Giuseppe Fanelli (anarquista), qui va fundar els primers nuclis de l'AIT a Madrid i Barcelona.
A iniciativa de La Solidaridad, òrgan de l'AIT a Madrid, i La Federación, portaveu de l'AIT a Barcelona, es va dur a terme un congrés obrer amb ideologia anarquista, amb representacions de tot l'estat. En aquest congrés, es va fundar la Federació Regional Espanyola de l'AIT.
Il·legalització i Persecució del Moviment
Després dels fets de la Comuna de París (guerra entre França i Alemanya), es va desfermar la persecució de l'AIT i el 1872 va ser il·legalitzada a Espanya. La direcció de l'AIT, refugiada a Portugal, es va dividir en dues tendències:
- La politicista o marxista.
- L'antipoliticista o bakuninista (anarquista).