El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa (1892)
El catalanisme conservador
Aquest corrent del catalanisme era defensat per l'Església i pels antics carlistes. Aquests sectors tenien el seu centre propagandístic a Montserrat i Vic, des d'on defensaven la llengua catalana i la presència de bisbes catalans.
La Lliga de Catalunya, després de la seva reeixida lluita contra el Codi Civil, va fundar un partit polític de caire nacionalista anomenat Unió Catalanista. Els grups socials majoritaris que la integraven eren:
- Comerciants i burgesia.
- Agricultors i propietaris agraris.
- Associacions obreres.
- Grups nacionalistes de Barcelona i comarcals.
L'ideari polític de la Unió Catalanista es basava en l'autogovern i l'autogestió econòmica i política.
L'any 1892, la Unió va celebrar a Manresa una assemblea general de delegats de Barcelona i de les comarques, on es van signar les Bases de Manresa, que establien les bases per a la constitució catalana.
Les Bases de Manresa
Aquest document, format per 17 articles, proposava un programa polític que defensava:
- La sobirania catalana, limitant el poder polític de l'Estat central.
- L'atorgament de competències pròpies a Catalunya (educació, sanitat, impostos, justícia, lleis, etc.).
- La creació de corts pròpies per garantir l'autogovern.
- L'oficialitat de la llengua catalana.
Aquest model de catalanisme va perdurar fins a la Segona República, cercant més autonomia sense arribar a plantejar la independència.
Les dues postures de l'assemblea
Durant l'assemblea van coexistir dues tendències:
- El sector d'Enric Prat de la Riba: Secretari de l'assemblea, amb el suport d'intel·lectuals i professionals liberals. Tenien un ideari polític sòlid, tot i mancar de recursos econòmics.
- El sector de Lluís Domènech i Montaner: President de l'assemblea, amb el suport de la burgesia industrial i financera. Aquesta burgesia estava desencantada amb la política econòmica del govern central.
Tot i que inicialment no volien optar per la via política, el desastre del 98 va provocar que abandonessin el suport als partits dinàstics, buscant una via política pròpia i consolidant l'aliança entre ambdues postures.