Catalanisme i Economia al Segle XIX: Lliurecanvisme, Proteccionisme i Més
Lliurecanvisme i Proteccionisme
Lliurecanvisme: doctrina econòmica basada en el lliure canvi. No discrimina contra les importacions afavorint la producció interior, ni obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Proteccionisme: política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Context Històric
La creixent vinculació a la resta d'Europa va ser inseparable del gran debat econòmic del segle XIX entre proteccionistes i lliurecanvistes. La política aranzelària va passar d'una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra dominada pel proteccionisme.
Bases de Manresa (1892)
Les Bases de Manresa limitaven força les competències de l'Estat central i atorgaven competències absolutes al poder català en matèria legislativa. Es proclamava l'oficialitat de la llengua catalana i el caràcter arcaïtzant es pal·liava en la defensa del restabliment d'antigues institucions, com l'Audiència Reial i les Corts.
Falsejament Electoral i Tupinada
El falsejament electoral va ser una pràctica habitual a totes les eleccions. Es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari i el pes electoral més gran dels districtes rurals, més fàcilment manipulables. El conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats electorals és el que es coneix amb el nom de tupinada.
Memorial de Greuges (1885)
L'any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona i es va redactar un document, el Memorial de Greuges, que va ser presentat a Alfons XII. Aquest va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; també defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tota Espanya.
Fracàs del Projecte d'Almirall
La proposta de Valentí Almirall va anar perdent suport. D'una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana. De l'altra, tenia un component social més feble que el republicanisme federal, la qual cosa limitava les seves bases populars. La forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va contribuir al seu aïllament i al distanciament de la burgesia. El Centre Català va desaparèixer juntament amb Almirall.
Bipartidisme i Torn Pacífic
Cánovas del Castillo va introduir un sistema basat en el bipartidisme i en l'alternança en el poder dels dos grans partits, el conservador i el liberal, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. Se'ls coneixia com a partits dinàstics i pretenien reunir en el seu si totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina.
La Constitució de 1876
La Constitució de 1876 és una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el rei. Era una constitució clarament conservadora, inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.
El Ferrocarril
Es va consolidar una estructura radial de la xarxa ferroviària amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques. Es va fixar un ample de via més gran que el de la majoria de les línies europees, decisió que va obstaculitzar els intercanvis amb Europa.