El catalanisme d'esquerres i la crisi de principis del XX
El primer factor va ser el projecte de reforma de l’administració local impulsat per Maura, que els membres de la Lliga volien negociar amb Madrid com un primer pas cap a la descentralització i que l’esquerra solidària rebutjava per poc democràtic.
Un segon punt de discòrdia va arribar quan la Lliga es va oposar a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa.
El catalanisme d’esquerres
Els escindits de la Lliga l’any 1904 van fundar el Centre Nacionalista Republicà, un partit que es definia com anacionalista, democràtic i republicà i al qual van afegir-se alguns militants provinents del federalisme. Va tenir una incidència electoral escassa, però va aconseguir un notable activisme a partir del diari El Poble Català i de la fundació de nombrosos ateneus. També va promoure el sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, vinculat a l’obrerisme.
La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes d’esquerra, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Però la posterior aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux va desagradar als electors, que van castigar ambdues forces a les eleccions del 1914. La desfeta electoral va provocar la crisi de la Unió Federal Nacionalista Republicana, que va desaparèixer l’any 1916.
L’impacte de la Setmana Tràgica a Barcelona
El trist record que la guerra de Cuba havia deixat entre les classes populars va comportar que esclatés una violenta protesta popular.
El conflicte del Marroc
A partir del 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d’Àfrica. La Conferència d’Algesires i el posterior Tractat Hispanofrancès van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, una zona muntanyosa del nord, amb l’obligació de pacificar-lo i administrar-lo.
L’interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics, però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba.
La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. El 1909, al Barranco del Lobo, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir moltes baixes.