Rússia Zarista: Immobilisme Polític i Oposició al Tsarisme (Segle XIX)

Resum

El text explica el sistema polític de la Rússia tsarista, basat en el poder absolut del tsar, i els intents de reforma durant el regnat d'Alexandre II, com l'abolició de la servitud camperola el 1861. Després descriu l'oposició al tsarisme, des dels populistes i Terra i Llibertat fins a la formació dels partits socialistes, menxevics i bolxevics, i altres formacions com el Partit Constitucional Democràtic.

Punts clau

El poder del tsar se sustentava en la noblesa, els alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit, i l'Església Ortodoxa.
Alexandre II va abolir la servitud camperola el 1861, però els serfs havien de pagar indemnitzacions molt elevades.
Sota Alexandre III i Nicolau II es va tornar a l'immobilisme polític i es va reprimir qualsevol oposició.
El 1870 van sorgir els populistes, que van fundar l'organització Terra i Llibertat.
El 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, on va destacar Lenin.
El 1903 es va produir la ruptura entre menxevics, que defensaven una revolució burgesa prèvia, i bolxevics, que volien enderrocar el tsarisme.

Posa't a prova

1.1 Immobilisme Polític i Dificultats de Modernització

L'economia i la societat russes eren de les més endarrerides d'Europa, i el sistema polític descansava en el poder absolut del tsar. El règim se sostenia sobre tres pilars fonamentals:

La noblesa.
Alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit.
L'Església Ortodoxa.

Durant el regnat d'Alexandre II es va intentar aplicar una sèrie de reformes, però sense qüestionar el poder del tsar. Una de les mesures més significatives va ser l'abolició del règim feudal i de la servitud camperola el 1861. Els serfs van obtenir la llibertat, però van haver de pagar indemnitzacions molt elevades.

Sota els regnats d'Alexandre III i Nicolau II es va retornar a l'immobilisme polític i es va reprimir qualsevol forma d'oposició. A finals del segle XIX va continuar la modernització econòmica amb un procés d'industrialització limitat. El desenvolupament industrial va comportar canvis socials importants.

1.2 L'Oposició al Tsarisme

Es va organitzar una oposició que reclamava llibertats polítiques i canvis socials i econòmics. El 1870 van sorgir els populistes, que pretenien crear una consciència revolucionària. Van fundar l'organització Terra i Llibertat.

Fracàs i Fractura del Populisme

El populisme va fracassar i es va fracturar:

Els anarquistes van aconseguir assassinar a Alexandre II el 1881.
Un altre sector es va constituir com a partit socialista revolucionari.

Naixement dels Partits Socialistes

El 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. Aviat hi va destacar Lenin. El 1903 es va produir la ruptura entre menxevics i bolxevics:

Menxevics

Defensaven que havien de passar per una revolució burgesa i que s'havia de desenvolupar una economia capitalista abans de començar la revolució socialista.

Bolxevics

Volien enderrocar al tsarisme i establir una dictadura democràtica revolucionària provisional del proletariat i de la pagesia.

Altres Formacions Polítiques

El 1905 es va constituir el Partit Socialista Revolucionari, que va mantenir les tesis del socialisme agrari i la revolució camperola i no burgesa. El mateix any es va constituir el Partit Constitucional Democràtic, que pretenia transformar el règim absolut en un règim constitucional.

Preguntes freqüents

Quins eren els tres pilars del règim tsarista?

El règim se sostenia sobre la noblesa, els alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit, i l'Església Ortodoxa.

Què va implicar l'abolició de la servitud camperola el 1861?

Els serfs van obtenir la llibertat, però van haver de pagar indemnitzacions molt elevades.

Què defensaven els menxevics i els bolxevics?

Els menxevics defensaven que havia de passar primer una revolució burgesa i desenvolupar el capitalisme. Els bolxevics volien enderrocar el tsarisme i establir una dictadura democràtica revolucionària del proletariat i la pagesia.