El catalanisme polític: del romanticisme a la Mancomunitat (1901-1923)
El catalanisme polític
El catalanisme romàntic es converteix en partit polític amb la Lliga Regionalista. El catalanisme és un moviment o corrent, no una representació política, i té dificultats per representar-se en el sistema polític a causa del caciquisme. La pèrdua de les colònies suposa una oportunitat perduda per al catalanisme.
La Lliga Regionalista i les eleccions de 1901
El 1901 Francesc Cambó es presenta com a candidat a Barcelona pel Gunyen i fa una plataforma electoral. La Lliga Regionalista agrupa catalans amb oposició al govern, però els seus resultats electorals són insignificants: no supera els republicans de Lerroux.
El Moviment de Solidaritat Catalana
Un grup d'oficials assalta els diaris que són portaveu de la Lliga Regionalista a causa d'una caricatura. Aquests oficials no són castigats perquè el governador civil i el cap de la guarnició simpatitzen amb ells i consideren les bromes com a inadmissibles. Aquest fet provoca la protesta catalana, més encara quan s'aprova la Llei de Jurisdiccions, que castiga els atacs contra la pàtria amb jutjats militars.
El 20 de maig de 1906 els diputats catalans abandonen les Corts. Cambó organitza una festa d'homenatge i es fa una manifestació convocada pel Comitè de la Solidaritat Catalana, en la qual participen totes les forces polítiques. A les eleccions de març-abril de 1907 la Solidaritat obté un gran èxit, però és insuficient per trencar el torn de partits.
La política cultural del catalanisme
El catalanisme impulsa l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el Noucentisme, un corrent estètic i literari contrari al romanticisme que defensa l'ordre, el classicisme grec, la mediterraneïtat i la civilització. Els artistes participen en la cultura moderna. El principal teòric és Eugeni d'Ors (Glosari, La Veu de Catalunya). Enric Prat de la Riba defensa la nacionalitat catalana i la modernització, amb la influència de Catalunya sobre Espanya. Des de la Solidaritat Catalana es crea l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que impulsa normes i diccionaris.
La Mancomunitat de Catalunya
Es lluita per la Mancomunitat des de 1907. Maura aprova la Llei d'Administració Local, després de la demanda d'una diputació única. El 1909, durant la Setmana Tràgica, cau Maura i també la Lliga. El 1911 la Lliga recupera el poder amb Cambó. El govern liberal redacta les bases de la Mancomunitat el 1913, i Alfons XIII l'aprova; poc després és assassinat Canalejas.
L'obra de la Mancomunitat es divideix en tres fases:
- Primera fase: Prat de la Riba (fins a la seva mort).
- Segona fase: Puig i Cadafalch (acaba el mandat de Prat de la Riba).
- Tercera fase: Ribera, que incorpora Sala i Argemí.
Les àrees d'actuació són la modernització del país (infraestructures i món agrari), la política cultural (IEC, biblioteques, educació) i la política educativa (escoles i formació del professorat).
Reivindicació autonomista i nacional a Catalunya
La Gran Guerra porta el dret dels pobles a l'autodeterminació, la Societat de Nacions (precursora de l'ONU) i la crisi de la Restauració. Durant la Gran Guerra el catalanisme fracassa en la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), Coromines abandona i la guerra desperta la lluita nacionalista de la Lliga Regionalista.
La Campanya Autonomista
Durant la guerra moren líders com Cambó, líder de la Lliga, i Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat. Es veu una radicalització catalana i l'Estat nega concessions. S'anuncia l'autonomia política amb les bases de l'autonomia catalana i es presenta el projecte d'Estatut de Catalunya. L'agressió centralista de Cambó i la Pira provoca el govern a suspendre les garanties constitucionals.
Canvis i reivindicacions
Hi ha tensió entre Cambó i la Unió Catalanista, i el catalanisme es divideix. Cambó és considerat un traïdor per alguns sectors, i la Lliga entra en davallada. Sorgeixen coses noves en l'acció catalanista, com el rebuig a la col·laboració amb l'Estat espanyol i el separatisme. Es planteja el dret a l'autodeterminació per als catalans, bascos, gallecs, valencians i mallorquins.