Catalanisme Polític i Moviment Obrer (1874-1900)
El catalanisme progressista
El representant principal del catalanisme polític va ser Valentí Almirall. En el seu llibre Lo catalanisme va plantejar l’autonomia per a Catalunya.
Almirall va ser el redactor del Memorial de Greuges (1885). Aquest document denunciava l’opressió de Catalunya per part de Castella i reclamava el foment de la llengua catalana. El catalanisme progressista no va tenir gaire força a finals del segle xix.
El catalanisme conservador
Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, va ser el portaveu del catalanisme conservador. En el seu llibre La tradició catalana escriu que no és possible ser catalanista sense ser, a la vegada, catòlic. El catalanisme conservador va impulsar l’any 1892 la redacció de les Bases de Manresa, un projecte d’autonomia per a Catalunya que preveia l’oficialitat de la llengua catalana. El catalanisme conservador va tenir molta importància a començaments del segle xx.
El moviment obrer entre 1874 i 1898
Durant aquesta època la lluita del moviment obrer va anar dirigida a millorar les dures condicions de vida i treball dels obrers i dels pagesos. El moviment obrer estava dividit en dos corrents:
- El marxisme
- L’anarquisme
El marxisme
L’any 1879 es va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), d’ideologia marxista. Poc després es va fundar a Barcelona la Unió General de Treballadors (UGT), sindicat relacionat amb el PSOE. El nombre de militants del PSOE i de la UGT va anar creixent durant la Restauració.
L’anarquisme
L’anarquisme va ser la ideologia obrera més influent a Catalunya. A finals del segle xix l’anarquisme estava dividit en dues tendències:
- La primera tendència demanava que els obrers se szervezessin en sindicats. La seva missió seria aconseguir millores per al proletariat.
- La segona tendència rebutjava qualsevol mena d’organització i no acceptava la creació de sindicats. Era partidària de la propaganda pel fet, que consistia en el terrorisme contra l’Estat, la burgesia i l’Església.
A finals del segle xix Barcelona va patir molts atemptats anarquistes. Per això va ser anomenada «la ciutat de les bombes». Cada acció terrorista anava seguida d’una repressió de l’Estat contra tot el moviment obrer. Això el va debilitar molt a principis del segle xx. L’acció més important va ser l’assassinat del president del govern Antonio Cánovas del Castillo.