El Front Popular i la polarització política cap a la Guerra Civil

La campanya electoral fou extremadament agressiva i va posar de manifest l'actitud insurrecional de la dreta feixista i la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. Finalment, el Front Popular va obtenir la victòria i va reprendre la tasca reformista del primer bienni, però durant els cinc mesos que va durar el seu govern es va accentuar la polarització política i va augmentar el deteriorament de la convivència social.

La continuació del reformisme

El nou govern presidit per Manuel Azaña estava format per membres d'Izquierda Republicana i d'Unión Republicana, tal com s'havia acordat en els pactes preelectorals.

Alcalá Zamora va continuar exercint com a president fins al mes de maig, quan fou destituït per les Corts a iniciativa de l'esquerra. Azaña fou elegit nou president de la República i Santiago Casares Quiroga fou nomenat cap de govern. El govern del Front Popular va iniciar la seva tasca aplicant el programa electoral. Es va concedir una àmplia amnistia política i es van restituir els càrrecs públics suspesos: es va restaurar la Generalitat de Catalunya amb el govern de Companys; es va iniciar la tramitació dels Estatuts d'autonomia al País Basc i Galícia; es va concedir més autonomia als municipis; es van readmetre els treballadors acomiadats i represaliats per activitats polítiques o sindicals, i l'ensenyament va rebre un nou impuls.

També es va reprendre la reforma agrària amb una sèrie de mesures: suspensió del pagament d'arrendaments a Andalusia i Extremadura; prohibició dels desnonaments per deutes i assentament de milers de pagesos.

Problemes interns, oposició i radicalització

En el Front Popular coexistien dues tendències: els partidaris del reformisme democràtic i els que es mostraven favorables a iniciar un procés revolucionari.

Largo Caballero va imposar l'estratègia revolucionària en el PSOE, la UGT i les Joventuts Socialistes. El Partit Comunista defensava el suport al govern republicà per tal de consolidar les transformacions democràtiques.

Aquests plantejaments expliquen les actuacions revolucionàries d'un sector de l'esquerra i el clima de tensió que es va desencadenar: vagues continuades, ocupacions de terres, assalts d'esglésies, convents i diaris.

Els sectors conservadors de la societat es van alarmar davant la política reformista, que amenaçava el seu poder econòmic, i davant la radicalització obrera, que subvertia l'ordre burgès. El Bloque Nacional i la CEDA van formar un veritable contrapoder en defensa de l'ordre, la propietat, la religió i la pàtria.

La violència partia de tots dos bàndols, però per al Bloque Nacional i la Falange es tractava d'un mitjà per a desestabilitzar el règim. Per a fer-ho, van comptar amb el suport d'alguns militars que des de la Unión Militar Española preparaven una conspiració contra la República des de la mateixa nit electoral.

L'assassinat del tinent de la guàrdia d'assalt José Castillo fou venjat per un grup de companys i militants socialistes amb l'assassinat de José Calvo Sotelo, cap de l'oposició monàrquica. Aquest esdeveniment fou utilitzat com a excusa per al cop militar del 17 de juliol de 1936, plantejat des de feia temps i que en fracassar va desembocar en una Guerra Civil.

Terrorisme Feixista

Estava representat per les milícies de Falange. Foren il·legalitzades pel govern i els seus líders van ser empresonats. Els carlins també van crear les seves milícies, els requetès, que es van unir a la"dialèctica de les pistole" que va dir José Antonio Primo de Rivera.

Vocabulari

Amnistia

Acte jurídic mitjançant el qual s'extingeix tota responsabilitat penal sobre els acusats.

Estat de guerra o d'excepció

És declarat pel govern en circumstàncies excepcionals de risc de conflicte bèl·lic o de seguretat nacional per a un determinat temps amb la finalitat de garantir l'ordre.

Tercera Internacional

Organització que aplega tots els partits comunistes del món, fundada el 1919 per Lenin. El seu objectiu és la coordinació per aconseguir la revolució mundial.

Manuel Azaña

President de la República (maig 1936).

Alcalá Zamora

President de la República (desembre 1931).

Gil-Robles

Participa en la creació de la CEDA. S'oposa al Front Popular.