El Catalanisme Polític i el Sistema Canovista: Orígens i Evolució
El Catalanisme Polític: Orígens i Evolució
Inicis del Catalanisme Polític al Segle XIX
L’inici del catalanisme polític es remunta al segle XIX, a causa del descontentament creixent contra el centralisme imposat pel liberalisme. Abans de l'aparició de partits que defensaven explícitament els interessos de Catalunya, ja existien formacions federalistes que buscaven un canvi o defensaven interessos per a tot l'Estat. Els personatges més destacats d'aquesta etapa són:
- Abdó Terrades
- Pi i Margall
- Valentí Almirall
L'Evolució de les Demandes Federalistes
Les aspiracions federalistes van anar prenent forma a través de diverses iniciatives:
- 1869 – El Pacte Federal de Tortosa: Després del Sexenni Revolucionari, es va signar aquest pacte, que va reunir representants de tots els antics territoris de la Corona d'Aragó (la Corona catalanoaragonesa). L'objectiu era recuperar la unió d'aquests territoris i es demanava la instauració d'un govern federalista a l'Estat espanyol.
- 1883 – Projecte de Constitució de l'Estat Català: Liderat per Josep M. Vallès i Ribot, aquest projecte proposava la creació d'un Estat Català amb una constitució pròpia, però dins del marc federal ibèric. Es preveia que Catalunya gaudiria d'àmplies competències, tot i que la proposta no es va arribar ni tan sols a plantejar formalment.
En aquest context, Valentí Almirall va dur a terme accions polítiques dirigides especialment a Catalunya, sent una figura clau en la transició cap a un catalanisme més definit.
El Sistema Canovista: Bipartidisme i Oposició
Funcionament del Sistema Canovista i el Torn Pacífic
Amb el retorn d'Alfons XII al poder, Cánovas del Castillo va instaurar un nou sistema polític que prenia com a referència el model britànic. Aquest sistema es basava en el tornisme o bipartidisme, que consistia en l'alternança pacífica i política del poder entre dos partits principals.
Els Partits Dinàstics: Conservador i Liberal
Els dos partits que s'alternaven en el poder eren:
- El Partit Conservador, liderat per Cánovas, que defensava l'immobilisme, la religió catòlica com a oficial i el sufragi censatari, entre d'altres principis.
- El Partit Liberal, liderat per Sagasta, que propugnava el sufragi universal, la realització de reformes socials i la defensa d'un estat laic.
Malgrat les seves diferències, ambdós partits compartien la defensa de la monarquia, la Constitució, un estat unitari i centralista, i la propietat privada.
Les Forces d'Oposició al Canovisme
L'oposició al sistema canovista estava formada per diverses forces:
- Els republicans, formats principalment per la burgesia, amb diverses faccions com el Partit Progressista, el Partit Republicà Centralista, el Possibilista i el Democràtic Federal.
- Els carlins, que havien perdut gran part de la seva força després de les guerres carlines.
- La classe treballadora, dividida principalment en anarquistes i socialistes, que començava a organitzar-se i a reivindicar millores socials i laborals.