Catalanisme i Republicanisme: Història i Evolució
3. Catalanisme i Republicanisme - Consolidació de la Lliga Regionalista. El partit hegemònic al si del catalanisme de l'època era la Lliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg. Bona part dels dirigents eren possibilistes, partidaris d'acords amb el govern en benefici de corporacions econòmiques i avenços autonomistes. Els intransigents abandonaren el partit el 1905 arran d'una visita del rei que no fou boicotejada pels regidors barcelonins. Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènech, crearen el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.
Coalició Solidaritat Catalana - El 1905, arran de la publicació d'un acudit irònic, els militars assaltaren les redaccions de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya. El govern, a més, va elaborar la llei de jurisdiccions per jutjar els casos en contra de la pàtria. La pressió anticatalanista va esperonar les forces catalanes (excepte els partits liberal, conservador i lerrouxista) a presentar-se coalitzades a les eleccions generals del 1907, sota el nom de Solidaritat Catalana, obtenint 41 diputats; però el projecte no tardà a dividir-se a causa del dirigisme de la Lliga i la Setmana Tràgica.
Setmana Tràgica - El 1906, a la conferència d'Algesires, França i Espanya es repartirien el Marroc. La població del Marroc revoltà, obrint pas a la guerra del Rif que durà fins al 1926. L'any 1909 es visqué a Barcelona la Setmana Tràgica, revolta originada pel descontentament amb la guerra marroquina i per la mobilització dels reservistes. La prohibició governativa de les protestes va exacerbar els ànims i es convocà una vaga general que derivà en una insurrecció generalitzada amb crema d'edificis religiosos i barricades als carrers. Una brutal repressió militar aturà el conflicte amb morts, detencions i afusellaments. El govern de Maura caigué amb crisi.
4. Mancomunitat (1914-1925) - Va ser el primer ens administratiu català d'ençà del 1714, però només unificava i gestionava les atribucions que ja tenien les diputacions provincials. Es va aconseguir després d'un llarg procés, l'abril de 1914, sota la presidència de Prat de la Riba, sempre amb majoria de la Lliga Regionalista. Obra destacada: millores en l'ensenyament, cultura i obres públiques. Fins a la seva dissolució el 1925, va potenciar la modernització de Catalunya en el context d'endarreriment.