Catàstrofes Naturals i Impacte Humà: Terra en Perill

La Terra: Causes Naturals i l'Impacte Humà

Segons James Lovelock i la seva teoria de Gaia (en honor a la deessa grega de la Terra), el nostre planeta es comporta com un ésser viu que s'autoregula. Aquesta teoria, amb arrels ecologistes, suggereix que la Terra premia aquells que respecten la natura. Manté constants la temperatura, la humitat i altres factors. Els humans, però, som els únics capaços de trencar aquesta harmonia.

L'Extinció dels Dinosaures

Fa 65 milions d'anys, el 90% de les espècies van desaparèixer en una extinció massiva. Les causes es divideixen en:

• Causes terrestres: Augment del nivell del mar (afectant la fauna i la flora, alterant la dieta dels dinosaures i modificant el cicle del carboni, amb un augment del CO2), alteracions polars i augment de la temperatura.
• Causes extraterrestres: Impacte d'un meteorit (d'uns 30 km de diàmetre). La pols resultant va filtrar la radiació solar, impedint la fotosíntesi i l'alimentació dels dinosaures, provocant un hivern mil·lenari.

Catàstrofes Naturals

Són desastres no ocasionats per l'ésser humà.

Incendis

Un dels factors que més altera la vegetació. El risc humà i certes condicions influeixen en la seva freqüència (interval de temps entre focs successius) i intensitat (nombre d'hectàrees cremades i espècies afectades, propietats biocombustibles). El foc té efectes irreparables en la biodiversitat, tot i que l'impacte depèn de la capacitat de recuperació de l'ecosistema. Algunes espècies poden colonitzar la zona cremada. A les zones mediterrànies, les plantes esclerofil·les estan especialitzades en "resistir" incendis (estius secs i càlids). Molts vegetals són rebrotadors (amb borrons latents i protegits, i substàncies de reserva) o germinadors (amb bancs de llavors al subsòl que germinen amb l'augment de temperatura, com el pi i l'avet). El 90% dels incendis són causats per l'acció humana.

Terratrèmols

Moviments sobtats i breus del terreny (pocs segons o minuts). Són causats pel moviment de les plaques tectòniques (desplaçament de falles, activitat volcànica, canvis a l'interior de la Terra). Les falles són fractures a les plaques. La fricció entre elles impedeix inicialment el desplaçament. El material proper a la falla es deforma fins que, a causa de la pressió, es trenca pel punt més feble (l'hipocentre), generant ones sísmiques. L'epicentre és el punt terrestre on primer arriben aquestes ones. Les zones properes a les falles tenen alta sismicitat (zona circumpacífica: costa oest americana, San Francisco; oest i sud de Nord-amèrica; zona turca mediterrània; sud-oest asiàtic; Japó; Espanya, sud de València). Un tsunami és una ona gegant causada per un epicentre al fons marí. Els sismògrafs mesuren les ones sísmiques (escales de Richter i de Mercalli).

Volcans

Una gran catàstrofe. L'erupció, juntament amb la pols, redueix la radiació solar. Una erupció introdueix productes sòlids i gasosos a l'estratosfera, on poden romandre més d'un any. Exemples: Krakatoa (Indonèsia), Vesuvi, Santa Helena (EUA).

Tempestats i Inundacions

Les tempestats són borrasques (baixes pressions) amb forts vents, associades a cumulonimbus, trons i precipitacions intenses en poc temps. Una borrasca petita i intensa pot generar un tornado (remolí que es despenja d'un cumulonimbus). Les més perilloses són les de front fred, sobtades i violentes, causades per una massa freda que empeny una calenta. Poden provocar inundacions per la gota freda (pertorbació atmosfèrica extratropical amb precipitacions excepcionalment violentes i prolongades, causada per una massa freda aïllada dins d'una calenta).

La radiació solar i la rotació terrestre mouen les masses atmosfèriques. Els tornados es formen en zones planes (plana interior, EUA), amb vent d'alta velocitat en alçada i cumulonimbus. El corrent en jet hi té un paper important. Un cicló és un tornado marí. Al Mediterrani hi ha petits tornados anomenats mànegues, prop de la costa, a principis de setembre (Setuki).

Huracans

Massa atmosfèrica en rotació (aire calent i fred barrejats). Es formen al mig dels oceans i són molt destructius (vents de 150-300 km/h). S'anomenen ciclons a les Antilles i tropicals, i tifons sobre el mar (escala de Beaufort). A l'hemisferi nord, les borrasques giren en sentit antihorari i els anticiclons en sentit horari. A l'hemisferi sud, les borrasques giren en sentit horari i els anticiclons en sentit antihorari.

L'Activitat Humana i l'Impacte Mediambiental

Sobreexplotació: Els recursos naturals s'exploten a un ritme superior a la seva regeneració. Hi ha recursos parcialment renovables (que es poden explotar seguint un cert ritme) i no renovables (com la bauxita i el liti). Conseqüències: extinció de recursos minerals, pèrdua de biodiversitat i recursos biològics. El desenvolupament sostenible busca satisfer les necessitats actuals sense comprometre el futur.

La producció d'aliments és fonamental per al desenvolupament sostenible, però provoca alteracions ambientals: erosió, salinització del sòl, desertització i pèrdua de biodiversitat genètica.

El Cicle del Carboni

Una reacció química implica l'intercanvi d'electrons. El carboni té 4 electrons a la seva última capa (els elements a l'esquerra de la taula periòdica tendeixen a donar electrons, els de la dreta a guanyar-ne). El carboni forma compostos amb gairebé tots els elements. El cicle del carboni:

1. Les plantes, mitjançant la fotosíntesi, fixen el carboni del CO2 atmosfèric als seus teixits.
2. Els herbívors capten el carboni directament dels teixits vegetals.
3. Els carnívors capten el carboni dels teixits animals.
4. Els insectes i bacteris necròfags descomponen el teixit viu (una part del carboni torna a l'atmosfera i una altra al sòl).

La sobreexplotació causa la disminució de les superfícies aprofitables i l'explotació mil·lenària del sòl. Cal aprofitar les tècniques per augmentar la fertilitat. L'agricultura intensiva, l'aprofitament de boscos i les àrees protegides són aspectes a considerar. Tots els minerals, fins i tot els més abundants (Fe, Mg), es poden esgotar.