Causes i conseqüències del descobriment d'América
UníÓ DINÀSTICA.
L’uníó dinàstica consisteix en el casament de dos soberans per unir el regne de Hispania. Ocorregué al 1491, on aquest origínà dues conseqüéncies: el poder del rei i el augemnt del terreny, que temps després donà lloc a Espanya.
AMÈRICA:
Va ser descoberta per per Cristofol Colón al 1492, quan aquest, intentava trobar l’Índia. Varen ahber moltes causes, es buscaren espècies com la seda, els metalls.. Al no volar anar per terra viatjaren per mar cap a l’Índia peró ell no sabía que el que trovaría anava a ser América. Portugal feu la ruta d’África, peró no es podía anar per ahí. Els turcs volien endur-se’n una part del que rebia Colón, peró aquest no acceptà. Hi hagueren conseqüències tant per als descobridors com per als Americans. Els descobridors tingueren aspects +: obtingueren metalls, terres, aliments, esclaus, etc. Creixqué el comerça gracies a que amb el argent feren la moneda. Sols tingueren un aspecto - : que va ser el sifílis, que va ser una malaltia mortal ja que no hi havien medicaments. Es transmetia per relacions sexuals, els descobridors al tornar a Europa la espangueren per tots llocs. Els Americans varen endur-se’n la pijor part ja que els portaren malalaties com la grip, que varen causar moltes morts per a d’ells ja que mai l’havien sofrida i no sabien com convatre-la peró a més les conquestes també les provocaren. Les riqueses que guanyaren els Europeus foren les que pergueren els Americans, l¡Imperi Inca i Maia quedaren destruïts per la conquista militar. A més les cultures i les religions desaparegueren, perqué les prohibiren. En América expangueren la religió cristiana i la llengua castellana. Per últim començà la globalització, que són els intercanvis que feen molts contienents com América, África, Europa, etc.
HEGEMONIA:
Períde históric del Segle XVI que va ocórrer a Europa. Concretament a la monarquía hispánica reinada per Carles V i Ferran II. Hagueren dues causes: es guanyaren diners dels impostos que cobraven i dels que arribaven d’América. Així que contractaven mercenaris per a juitar millor. L’atra cuasa fou que Carles V cobrá una herencia molt gran. Quatre peronés foren les que li deixaren terres, diners, etc. D’Isabel va rebre Castella i América, de Ferran la Corona d’Aragó i les Illes del Mediterrani, de María de Borgonya els Paísos Baixos i de Maiximiliano Àustria, el poder de ser emperador i el sacre Imperi. Varen sorgir dues conseqüències, una positiva i altra negativa. La positiva va ser que l’hegemonia era la principal potencia i la negativa, que tots els rivals produïen guerra.
DECADÈNCIA:
Període del Segle XVI a França, al qual regnaven Felip III, Felip IV fins a Carles II. La monarquía hispánica deixà de ser el centre de l’hegemonia, i pasà a ser-ho França. Les causes foren que l’hegemonia provocà conflictes externs i interns. Els anèmics de Espanya hi eren, França que era el primer ja que estava rodejat per territoris hispànics, Anglaterra, els Turcs que tenien dos motius; un, el control de la Mediterrània i l’altre que volien conquestar Àustria. Holanda volia la independització, Portugal va ser-ho al 1640 ja que Felip II també era el rei, I Catalunya que va sublevar-se contra la monarquía hispánica. La gran conseqüència fou la crisi, la militar perqué l’exèrcit sofría una derrota darrere d’altra, l’econòmica deguda a que la gent estava de juites per Europa i no treballava, i la crisi demográfica perqué la gent moria a la guerra, altra anava a América i com que després de la guerra arrivà la fam i a la pesta. Els moriscos van ser expulsats al 1609 per Felip II a Castella i Aragó.
GUERRA DE SUCCECCIÓ:
Aquest conflicte bélic començà amb el regnat de Carles II, el qual tenia que decantar-se per Felip de Borbó o Carles d’Àustria per a que ocuparà el seu lloc de rei. Es decantà per Felip de Borbó ja que anava a mentindre la monarquía unida no com Carles d’Àustria, que junt amb la família estaba planejant dividir els territoris només morira Carles II. Aquesta guerra era el conflicte bélic entre els partidaris de Carles d’Àustria i els partidaris de Felip de Borbó al 1705-1714, per aconseguir la monarquía hispánica. Les causes es produixen a Europa amb l’uníó de Castella i França contra Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal que també s’uniren. A Hispania, Castellla juitava contra Aragó perqué cadascún tenía un model d’estat diferent, al regne de València l’alta noblessa i el alt clerg eren els Botiflers, que així els nomenava el poble per sr partidaris de Felip De Borbó i els Maulets eren la resta de gent, partidaris de Carles d’Àustria. Aquets lluitaven per l’antisenyorial, per poder estar sense monopoli, señorius,etc. Hi hagueren tres conseqüències, a nivel erupeu, hispànic i al regne de valència. Anivell Europeu, gracies als acords signats per Rastadt i Utrech es reconogué a Felip V com rei d’Espanya, amb la condició de que França i Espanya mai s’unirien dinàsticament. Es pergué l’Imperi Europeu, Gibraltar i Menorca, peró aquest pronte fou recuperada. Gibraltar no. A nivel hispànic pot dir-se que naix Espanya. Ara es un estat absolutista, centraliosta i tindrà de referent a Castella, a més ara manaven els Austries. I per últim, a nivel del Regne de València es sofriren tres conseqüéncies. Militarment el regne quedà vençut i ocupat en la batalla d’Almansa. Es desarmà el poble per la repressió del gobernador militar i del exèrcit. Políticament desaparegué el regne i es dividiren les províncies, també ho feren les corts i els furs. El gobernador com que hi era castellà fea pagar els impostos de castella més els valencians. Culturalment s’esdevingué la castellanització, que va ser quan el castellà pasà a ser llengua oficial per lo qual el valencíà va ser prohibit. Per part de Mayoral començaren a posar els noms de pobles i persones en castellà, a més aquest s’ensenyava a les escoles.