Causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial: tensions, blocs i impacte

Ciències socials6,75 KB

CAUSES DE LA GUERRA:

1. Lluita per l'hegemonia mundial.

2. A principis del segle XX, Europa va estar sotmesa a una sèrie de tensions socials i crisis. França i el Regne Unit desconfiaven del poder alemany.

3. Totes aquestes tensions van donar lloc a un rearmament massiu i a un clima d'enfrontament.

4. Van continuar les tensions colonials.

5. Aspiracions nacionals d'alguns pobles.

Rivalitats entre les grans potències europees:

1. Les relacions entre França i Alemanya van ser molt tenses per les reivindicacions territorials franceses sobre els territoris d'Alsàcia i Lorena.

2. Disputa entre els imperis austrohongarès i rus pel control polític i econòmic de la zona dels Balcans.

3. Les rivalitats econòmiques van generar enfrontaments entre Alemanya i el Regne Unit.

4. Alemanya necessitava un imperi colonial on poder col·locar les manufactures que produïa.

5. El Regne Unit va abandonar el seu aïllament i va buscar l'aliança amb França.

Formació de blocs i cursa d'armaments:

A partir de 1907, les principals potències europees estaven dividides en dos blocs oposats: la Triple Aliança i la Triple Entesa.

1. La Triple Aliança:

  • a) Formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Creada pel canceller Bismarck el 1882 i tenia un caràcter defensiu.
  • b) Els seus objectius eren aconseguir un equilibri a Europa favorable a Alemanya.
  • c) Dimissió de Bismarck el 1890. Guillem II va fer un tomb a la política alemanya que es va caracteritzar per un nacionalisme expansionista i militarisme.

2. Triple Entesa, formada per França, Rússia i el Regne Unit:

  • a) El 1893, França i Rússia van signar un pacte militar.
  • b) Un altre pas va ser la signatura entre el Regne Unit i França de l'Entente Cordiale.
  • c) El 1907, l'imperi rus es va adherir a aquesta aliança i es va formar la Triple Entesa.

3. Cursa d'armaments:

  • a) Va significar un altre pas decisiu cap a la crisi.
  • b) Els exèrcits de totes les potències europees van doblar els efectius de terra i mar.
  • c) Mobilització massiva de tropes ràpida.
  • d) El punt culminant d'aquesta etapa.

4. Aquesta cursa d'armaments va causar inquietud en l'opinió pública. Els governs i els seus estats majors es van sentir forçats a insistir en el perfil imminent de guerra per justificar les seves polítiques davant la població.


Vocabulari:

Feminisme: idees il·lustrades d'igualtat i llibertat.
Sufragisme: va sorgir quan es va començar a reclamar drets polítics per a la dona (dret a vot).
Weltpolitik: terme amb el qual Guillem II va expressar el propòsit que el seu país adquirís el rang de gran potència mundial.
Pau armada: situació prèvia a la guerra i cursa d'armaments.
Crisi marroquina: Alemanya es va negar a acceptar l'acord que hi havia hagut entre França i el Regne Unit per repartir aquest territori entre Espanya i França.
Conferència d'Algesires: es va fer per evitar una guerra a Europa. Es va acordar reconèixer la independència del Marroc.
Crisi d'Agadir: enfrontament que va produir una nova tensió política a Marroc.
Qüestió d'Orient: problemes diplomàtics i polítics a Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.

Lliga Balcànica: formada per Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Grècia amb el suport de Rússia, amb l'objectiu de repartir-se la franja de territoris balcànics.
Racionament: distribució i repartiment ordenat d'aliments entre la població per part de l'Estat per afrontar l'escassetat.
Diktat: paraula alemanya que significa imposició.
Mandat: colònies alemanyes i territoris d'Orient Mitjà que van passar a estar sota tutela de la Societat de Nacions, però en realitat van ser controlats pel Regne Unit i França.
Deute públic: endeutament d'un estat per la venda de títols representatius d'aquest deute al mercat. L'objectiu és tenir diners per afrontar les despeses.
Societat de Nacions: basada en la igualtat entre els estats al marge de la seva potència, que arbitrés les relacions internacionals i garantís la seguretat de les nacions i la seva integritat territorial.


CONSEQÜÈNCIES

Demogràfiques:

  • a) Les pèrdues en vides humanes són de 9-10 milions de morts. Ferits i mutilats, causats de manera indirecta.
  • b) Privacions alimentàries i mancances sanitàries. Grip de 1918.
  • c) Descens de la natalitat.

Econòmiques:

  • a) Destruccions en els mitjans de producció i transport.
  • b) Aquesta situació va ser especialment greu al nord de França i Itàlia.
  • c) Els costos financers de la guerra i l'endeutament general dels països europeus van ser molt alts.
  • d) La Primera Guerra Mundial va significar la pèrdua definitiva de l'hegemonia europea.
  • e) Els EUA es van convertir en la primera potència econòmica del planeta.

Polítiques:

  • a) Amb la fi de la guerra van desaparèixer els grans imperis (Rus, Alemany, Austro-Hongarès).
  • b) Es van construir nous estats: Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Hongria.

Socials:

  • a) Oposició entre "nous rics" i "nous pobres".
  • b) Aquest deteriorament del nivell de vida va augmentar el descontentament i les tensions socials entre els obrers i les classes mitjanes.
  • c) Durant la guerra les dones van ocupar els llocs de treball fins aleshores reservats als homes.
  • d) Lluita organitzada per aconseguir l'emancipació femenina.

Descarregar

PDF Word HTML