Causes, etapes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

Causes de la Primera Guerra Mundial

Pau Armada (1870-1914) fins a l'esclat de la 1ª GM. És una pau aparent, ja que molts estats europeus eren rivals i van aprofitar per preparar-se per a una guerra imminent. Causes:

• Rivalitat entre Alemanya i França. França volia recuperar Alsàcia i Lorena, que Alemanya s'havia annexat al 1870.
• Rivalitats Rússia-Sèrbia pel conflicte als Balcans. Al final del segle XIX es van independitzar molts estats eslaus de l'Imperi Turc (Grècia, Romania, Bulgària, Sèrbia, Montenegro, Albània).
• Rivalitats colonials a Àfrica entre Alemanya i França pel Marroc.
• Formació de dos blocs antagonistes amb les dues aliances internacionals: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia) i la Triple Entesa (Regne Unit, França, Rússia i Sèrbia).

Esclat de la guerra:

• 23 de juny: Atemptat de Sarajevo, arxiduc Francesc Ferran assassinat (Bòsnia ocupada per Àustria).
• 28 de juliol: Àustria declara la guerra a Sèrbia.
• 31 de juliol: Alemanya a Rússia i França.
• 3 d'agost: Gran Bretanya a Àustria i Alemanya.

Una guerra del segle XX

Etapes de la guerra:

Front occidental

Pla alemany: invasió de Bèlgica per atacar França. Resultat: França obliga Alemanya a retirar-se, s'estableix un front aliat que dura fins al 1917 i s'inicia la guerra de trinxeres.

Front oriental

Rússia fa retrocedir l'exèrcit. Alemanya ocupa un extens territori de Rússia. El 1918 firma el Tractat de Brest-Litovsk (pau d'Alemanya i Rússia).

Final de la guerra

Febrer de 1917: Rússia abandona la guerra.

Abril: Els EUA entren al costat dels aliats. Diverses nacionalitats de l'Imperi Austrohongarès proclamen la independència.

Revolució de Febrer de 1917

Derrota de Rússia a la guerra contra Alemanya (1914), preus alts i fam. Hi participen la burgesia liberal, sectors de l'exèrcit i el poble. Demanen l'abdicació del tsar i la sortida de Rússia de la 1ª GM. Resultat: el tsar renuncia, es formen consells d'obrers i soldats, es constitueix un govern provisional i prometen instaurar la democràcia.

Conseqüències de la guerra

Territorials: a partir del 1919 es firma el tractat per garantir la pau i redistribuir el mapa europeu basant-se en els principis de les nacionalitats. El Tractat de Versalles estableix que Alemanya és la responsable de la guerra i tenia l'obligació de:

• Pagar indemnitzacions als vencedors.
• Tornar Alsàcia i Lorena a França.
• Cedir territoris a Dinamarca, Polònia i Bèlgica.
• Renunciar a posessions colonials.
• Restringir l'exèrcit.

Societat de Nacions: organisme de caràcter supranacional que tenia l'objectiu de garantir la pau i la cooperació internacional per impedir una altra guerra.

Polítiques: cauen les monarquies d'Alemanya, Rússia, Àustria-Hongria i Turquia. A Rússia esclata la revolució bolxevic. Es consolida el sufragi universal masculí.

Demogràfiques: pèrdues humanes i disminució demogràfica durant molts anys.

Socials: molts països implanten la jornada laboral de 40 hores setmanals, s'incorporen les dones al treball i s'atorga el dret de vot a les dones de més de 30 anys.

La Revolució Russa

Al segle XIX era un imperi immens amb moltes nacionalitats diverses. L'agricultura era la base de la seva economia. La indústria estava concentrada en la part occidental de l'imperi i depenia de capital estranger. La majoria de la població eren camperols pobres sota una monarquia autocràtica. Al final del segle XIX apareixen grups d'oposició al tsarisme:

• Menxevics: volien arribar a la societat socialista passant per una fase burgesa capitalista.
• Bolxevics: liderats per Lenin, volien fer la revolució per acabar amb el capitalisme i implantar la dictadura del proletariat.

Revolució de 1905: mals condicions de vida, penúria econòmica del país després de la guerra russojaponesa i corrupció a la cort. Esclat de la revolució: dos milions de persones es concentren al palau del tsar per demanar millors condicions laborals; la guàrdia tsarista mata a centenars de manifestants. Conseqüències: el poble perd la confiança en el tsar i Nicolau II convoca eleccions per elegir una Duma (parlament).