Causes, fases i final de la Primera Guerra Mundial
Origen de la Primera Guerra Mundial
A l'últim terç del segle XIX i principis del XX, a Europa es van formar dos blocs de potència militar: la Triple Aliança i la Triple Entesa. Els recels històrics, l'escalada armamentista, les friccions colonials, les crisis balcàniques i el sistema d'aliances diplomàtiques van afavorir l'esclat del conflicte bèl·lic.
La pau armada
Alemanya es va convertir en la potència rectora de la política internacional, gràcies a la política del canceller Bismarck, que va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria, Rússia i Itàlia. Pretenia aconseguir:
- Aïllament de França, que havia alimentat el desig de revenja dels alemanys i la convertia en un adversari potencial.
- El manteniment de l'equilibri als Balcans: Bismarck sabia que Àustria i Rússia tenien interessos contraposats a la regió, i això podia ser l'origen d'un conflicte europeu.
La mort de l'emperador alemany Guillem I va portar al tron Guillem II, partidari d'una política més agressiva a Europa i d'una expansió imperialista, la qual cosa va provocar la destitució de Bismarck. Es va iniciar així la pau armada, caracteritzada per:
- Les potències europees es van agrupar en dos blocs militars enfrontats. Alemanya, Àustria i Itàlia van signar la Triple Aliança; França, Rússia i el Regne Unit formaren la Triple Entesa.
- La por mútua va portar a una intensa cursa d'armaments.
Els enfrontaments armats entre les potències
El conflicte d'interessos colonials entre les antigues i les noves potències va ser una font contínua de problemes. Les reclamacions colonials es van plasmar en les dues crisis del Marroc. Altres enfrontaments greus es van produir als Balcans, amb les crisis balcàniques.
La crisi de l'estiu de 1914
Francesc Ferran i la seva esposa van morir en un atemptat comès per un serbi. Aquest fet va ser aprofitat per Àustria per neutralitzar Sèrbia i els nacionalismes que hi havia dins del seu imperi. El 23 de juliol van plantejar un ultimàtum a Sèrbia, amenaçant-la amb la guerra si no permetia investigar sobre l'assassinat de l'arxiduc. Però Sèrbia, que tenia el suport de Rússia, va rebutjar l'ultimàtum. El 25 de juliol, Rússia va començar la mobilització contra Àustria i Alemanya, i aquesta va exigir que s'aturessin les operacions. En no rebre resposta, Alemanya va declarar la guerra a Rússia i després a França.
El desenvolupament de la Primera Guerra Mundial
La guerra va durar quatre anys i va acabar amb la victòria de la Triple Entesa.
Els països bel·ligerants i les fases del conflicte
La guerra es va convertir en mundial quan es van enfrontar les principals potències i els seus respectius imperis, i cada cop més països es van anar sumant al conflicte. Els Imperis Centrals van rebre el suport de Turquia i Bulgària. La Triple Entesa va rebre el suport d'Itàlia, Romania, Grècia, els Estats Units, Xina i Japó.
La guerra de moviments
El pla alemany pretenia aconseguir una ràpida victòria sobre França per girar-se contra Rússia. L'Estat Major alemany havia desenvolupat el pla Schlieffen, que consistia en un atac sorpresa a gran escala contra França travessant Bèlgica. Però els alemanys van ser aturats a la batalla del Marne. Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als llacs Masuris, cosa que va obligar els alemanys a desviar tropes cap a l'est, la qual cosa va salvar París.
La guerra de posicions
El fracàs de l'ofensiva alemanya va provocar la consolidació dels fronts, i l'objectiu passà a ser defensar les posicions que havien aconseguit. Es van imposar tàctiques defensives. Els alemanys van intentar trencar els fronts a la batalla de Verdun, i els britànics a la batalla del Somme, però tots dos van tenir resultats militars molt migrats a costa de pèrdues de vides humanes.
Els aliats van intentar trencar l'equilibri atacant zones secundàries:
- Al Mediterrani, els britànics van intentar prendre els Dardanels i els danesos per aïllar Turquia, però van fracassar a Galípoli.
- Les colònies alemanyes d'Àfrica van ser conquerides pels britànics i les d'Àsia pel Japó.
- A l'Orient Mitjà, els aliats van ocupar Palestina, Síria, Aràbia i l'Iraq amb l'ajuda dels nacionalistes àrabs.
- La flota britànica va bloquejar Alemanya, que va utilitzar la guerra submarina.
L'ofensiva de 1918 i el final de la guerra
La retirada russa va permetre a Alemanya organitzar una gran ofensiva, però l'arribada dels nord-americans la van fer fracassar. La resposta va ser una contraofensiva aliada. L'esgotament després dels danys de guerra, la manca de subministraments i la influència de la propaganda van posar de manifest la feblesa d'Alemanya i dels seus aliats. Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir. Al novembre de 1918, la guerra havia acabat.