Causes de la Primera Guerra Mundial: Aliances i Rivalitats

Les causes de la guerra: La formació de les aliances

La rivalitat entre les grans potències

A partir de 1870, durant el darrer terç del segle XIX, es van multiplicar les tensions entre els països d'Europa, especialment pels conflictes colonials. En funció dels seus interessos, les potències europees van anar formant aliances:

• La Triple Aliança: Formada el 1882 per l'Imperi Alemany, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia. Va ser promoguda pel canceller alemany Otto von Bismarck.
• La Triple Entesa: Constituïda el 1907 com a contrapartida, agrupava la Gran Bretanya, França i l'Imperi Rus. Els seus membres serien coneguts com els Aliats.

L'imperialisme, que unia interessos econòmics i polítics, va intensificar l'enfrontament i les rivalitats econòmiques. Especialment, França i la Gran Bretanya temien la creixent potència industrial d'Alemanya. D'altra banda, Alemanya amenaçava el domini mundial britànic amb la Weltpolitik (política mundial) de l'emperador Guillem II.

La tensió es va incrementar amb el desenvolupament de polítiques armamentístiques, en un període conegut com la Pau Armada. La guerra es començava a percebre com una cosa inevitable. Per això, va augmentar el pressupost en defensa i la mida dels exèrcits, que van millorar el seu equipament. Els governs van crear un clima de por i tensió per justificar un possible conflicte, i les polítiques ultranacionalistes defensaven la necessitat de buscar la destrucció definitiva de l'enemic en una futura guerra.

Els enfrontaments colonials

Les rivalitats estratègiques i colonials van augmentar la tensió. Sobretot, destaquen les crisis marroquines i les balcàniques. Les rivalitats entre els imperis es van centrar, a inicis del segle XX, en el nord d'Àfrica, enfrontant especialment alemanys i francesos.

Primera crisi marroquina (1905-1906)

França i Espanya van establir un protectorat sobre el Marroc. Es va acordar la supervisió d'un inspector general suís i es va respectar l'autoritat del soldà.

Segona crisi marroquina o crisi d'Agadir (1911)

Arran d'una insurrecció al sud del Marroc, Alemanya va acusar França d'excedir-se en les seves funcions i va enviar un vaixell de guerra a Agadir. Alemanya, que buscava expandir les seves colònies, va demanar a canvi el sud del Marroc o part del Congo francès. Finalment, va obtenir una ampliació de la seva colònia del Camerun. Aquest episodi va incrementar el desig de revenja de França per la pèrdua prèvia d'Alsàcia i Lorena.

Els bàndols de la guerra

Potències Centrals (basades en la Triple Aliança)

• Alemanya
• Imperi Austrohongarès
• Bulgària
• Imperi Otomà

Aliats (basats en la Triple Entesa)

• Gran Bretanya
• França
• Rússia
• Itàlia
• Sèrbia
• Grècia
• Romania
• Estats Units
• Japó