Causes i inici de la Guerra Civil espanyola (1936)

Causes de la Guerra Civil

Causes remotes: mirem com es va fer la reforma agrària a Espanya (oposició radical dels dos bàndols, pronunciaments militars continus al segle XIX, intervenció de l'exèrcit en la vida política, radicalització social i política, intervenció de l'exèrcit).

Actitud i mentalitat de l'exèrcit (conservadorisme i més reaccionari per la crisi del 1898, contra nacionalismes, objectius exclusivament militars: sofocar l'estat català, llengua i identitat catalana).

Retard en la modernització ideològica i econòmica del país (revolució industrial tardana i focalitzada a Catalunya i el País Basc, mercats exteriors febles, burgesia catalana i petita burgesia illustrada eren sectors febles, moviment obrer potent, economia agrària, repartiment injust de terres i tensió social per la reforma agrària).

Conseqüències: analfabetisme, feblesa de l'Estat, misèria d'infraestructures educatives, estratègies, anticlericalisme.

Mentalitat i ideologies internacionals dominants: la mirada de la revolució soviètica negativa a participar en governs democràtics.

Causes properes

Reforma democràtica (sufragi universal, partits de masses, millora de les relacions laborals).

Reacció feixista (nacionalisme agressiu, capitalisme a ultrança, negació de llibertats, culte al caudillo i partit únic).

Revolució comunista a la URSS. Espanya (canvis socials accelerats pel reformisme, incapacitat de la societat espanyola per resoldre conflictes, dels grups polítics de conduir la transformació laboral, reacció del feixisme i democràcia, equilibri incapacitat per resoldre els conflictes, entrant en una fase violenta). El motiu intencional va ser l'alçament militar.

Esclat del conflicte. Consolidació de dos bàndols

17 de juliol de 1936 a Melilla, el coronel Yagüe s'aixeca en armes contra la República i la insurrecció s'estén ràpidament a la resta del protectorat marroquí.

18-19 de juliol: la majoria de guarnicions militars de la resta d'Espanya s'uneixen al cop d'estat. El 19 de juliol Casares Quiroga és substituït com a cap de govern per José Giral, que dissol l'exèrcit i lliura armes a les milícies dels sindicats i partits del Front Popular.

La insurrecció triomfa a tota l'Espanya interior, però fracassa on les forces obreres i desqualificades tenen més presència. Els insurrectes s'apoderen dels òrgans de govern, decreten l'estat de guerra i sufoquen qualsevol signe d'oposició.

Dividit en dos bàndols que s'enfrontaran en una llarga guerra civil: insurrectes i lleials a la República.

Insurrectes

Militars que tenen suport d'altres grups socials, feixistes alemanys i italians que volen una dictadura militar que imposi l'ordre, monàrquics i la CEDA, catòlics, falangistes, carlins que volien reimplantar la monarquia tradicionalista.

Lleials a la República

Defensaven la legitimitat republicana i les reformes engegades durant els governs republicans, i també la classe mitjana i sectors intel·lectuals. Classes populars i rojos (anarquistes, petita burgesia, membres del Partit Socialista i Comunista, pagesos sense terres i obrers) s'enfrontaven a les dues Espanyes. Els vells grups dominants de l'Espanya de la Restauració i grups emergents d'obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic i un ordre social progressista.

Context europeu del conflicte

La Guerra Civil provoca gran repercussió a nivell internacional, antecedent clar de la Segona Guerra Mundial, vista com un enfrontament clar entre forces democràtiques i feixistes, i va apassionar tots els països d'Europa a tots els nivells.

Governs feixistes donen suport al bàndol nacional, ja que els franquistes volen atacar el comunisme. L'opinió pública europea dona força al costat de la República. La URSS dona suport però la República ha de pagar. França i Gran Bretanya a favor de la República però mantenen una posició molt ambigua. La República demana suport polític i militar a França i Gran Bretanya però prohibeixen que s'envïi armament a la República; el comitè de no intervenció impedeix l'entrada d'armament a Espanya. Ajut exterior: Brigades Internacionals, que són grups de voluntaris defensors de la democràcia.

Als insurrectes els ajuda Alemanya amb la Legió Còndor, molt armament i molts soldats, i Itàlia amb el Corpo Truppe Volontarie, molts armes i voluntaris portuguesos. I als republicans la URSS amb Largo Caballero que compra material al PCE i guanya influència a les Brigades Internacionals.

Front Popular

El nou govern posa ràpidament en marxa el programa pactat pel Front Popular:

1. Amnistia per als presos polítics d'octubre de 1934.
2. Obliga les empreses a readmetre treballadors acomiadats per les vagues de 1934.
3. Es tornen a posar en marxa estatuts d'autonomia.
4. Reprendre les reformes de 1931.

Ràpidament tornen a sorgir problemes a Andalusia i Extremadura: els jornalers tornen a fer ocupacions de terres. Tornen les vagues obreres per demanar millors salaris. La CNT torna a demanar accions revolucionàries. Un sector socialista es radicalitza i s'estén a les postures del PCE. Davant tot això, les dretes rebutgen tots els canvis i tornen a complicar la situació. La propietat de terres s'oposa a les mesures del govern. Els empresaris industrials tornen a tancar les fàbriques. L'Església torna a llançar campanyes contra la República. Falange comença a fomentar un enfrontament contra els partits d'esquerres. El Partit de Rioja defensa la dialèctica dels punys i les cames. A Catalunya es restableix la Generalitat i el Parlament. Companys torna a ser el president de la Generalitat. Clima de deposició menor que a la resta d'Espanya. Torna a entrar en vigor la Llei de Contractes de Conreu. Companys i ERC modern les seves posicions. La Lliga revolucionària es mou molt més cap al centre. Dins l'anarquisme s'imposen els més moderats de la CNT.

Cop d'Estat

Clima violent que avoca a un cop d'Estat contra la República. Militars estaven preparant un cop d'Estat però el general Emilio Mola va concebre's perillar la República ja que veia que s'havia de perdre un aixecament massiu (sobretot a Madrid i Barcelona) violent. El govern de la República coneixia aquests intents colpistes i tornà a dispersar militars colpistes. Mola a Navarra, Franco a Canàries i Goded a Mallorca. El fracàs de la República va fer no destituir-los. El cop militar va ser suportat per les dretes, l'Església, les classes altes i els governs feixistes italià i alemany.

4 de juliol de 1936: és assassinat José Calvo Sotelo per un grup de guàrdies d'assalt en resposta a l'assassinat del tinent Castillo pels de dretes. 17 de juliol de 1936 comença la sublevació al Marroc; l'endemà s'extén Franco a les Canàries i comença la guerra.