Causes de la Revolució Francesa i la Convenció Jacobina
Les causes de la Revolució Francesa
A la darreria del segle XVIII, França estava sumida en una profunda crisi econòmica i social. D'una banda, una sèrie de males collites successives va provocar l'alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular. I de l'altra, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta davant la seva marginació política, perquè només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, a causa de les elevades despeses de l'Estat i de la cort i, també, del cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats Units. La solució al dèficit de l'Estat passava per una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos, però el monarca absolut tenia por de descontentar els privilegiats, que constituïen el seu suport social principal.
La Convenció jacobina
El mes de juny del 1793, davant les amenaces que planaven sobre la revolució, els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical. Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L’executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va atorgar tot el poder a Robespierre, un destacat dirigent jacobí.
Per plantar cara a l'amenaça exterior, es va organitzar un nou exèrcit (es va decretar un reclutament forçós de tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o amb la mort a la guillotina els que s'oposaven al govern (Llei de sospitosos).
Per respondre a les demandes dels sans-culottes, el Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials:
- El control dels preus i dels salaris (Llei del màxim).
- La distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents.
- La venda de les terres del clero i la instrucció obligatòria.
A més, es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir el culte a la deessa Raó (procés de descristianització).