Cavalleria i novel·la cavalleresca: aspectes, obres i personatges

Aspectes de la cavalleria

Aspectes de la cavalleria: en contrast amb el món antic (Grècia, Roma) i el món modern, la cavalleria implica armes defensives i ofensives i defenses del cavall. Va fer progressar l'armament—com ara la metal·lúrgia—els transports, la cartografia, etc. També va comportar la creació d'una classe militar davant els inermes (sense armes). Hi havia poca importància relativa davant l'exèrcit i molta dificultat per mantenir-lo.

Novel·la cavalleresca

Novel·la cavalleresca: caracteritzada per la linealitat, la psicologia dels personatges, paisatges ficticis, i fets narrats juxtaposadament. Sovint inclouen màgia, fantasia i un ambient misteriós; herois llegendaris amb força sobrehumana i elements increïbles (dracs, nans). Exemple: el rei Artús.

Cavalleria cavalleresca

Cavalleresca: major profunditat en la psicologia dels personatges i tendència al realisme. És important la ambientació; apareixen elements històrics i, a vegades, trets autobiogràfics. S'utilitza l'estructura moderna del relat, és a dir, no es poden saltar capítols ni confiar en fets meravellosos per explicar la trama. Exemples: Tirant lo Blanc, Curial e Guelfa.

Cavalleria al segle XIII i segle XV

Cavalleria s. XIII i s. XV: la burgesia ennoblida intenta trobar l'ideal cavalleresc perdut del segle XIII organitzant tornejos, passos d'armes i defenses de castells imaginaris durant el segle XV.

Curial e Guelfa

Curial e Guelfa (s. XV): autor desconegut. Redescoberta al s. XIX i publicada per Antoni Rubió i Ors. No té elements meravellosos; el protagonista és fort i valent dins la mesura humana, amb un comportament creïble, geografia precisa i noms reals. Es presenta com la biografia d'un cavaller fictici i hi ha qüestions sentimentals que desenvolupen la psicologia dels personatges.

Caracterització:

• Curial: grans qualitats però manca de noblesa i diners.
• Guelfa: té noblesa i diners però no un marit.

Argument (resum numerat)

-1- : El curial a la cort de Montferrat és triat per Guelfa; ha de fer un encàrrec i s'enamora de Laquesis, filla del duc d'Àustria. Guelfa es retira en un convent i el curial ho lamenta. Combat amb Boca d'Far perquè festejava amb Guelfa i hi ha conciliació.

-2- : El curial va a l'Orient, naufraga i esdevé esclau; és jardiner d'un mercader i s'enamora de Camar. Recorda Guelfa; hi ha el suïcidi de Camar. Lluita contra lleons per alliberar-se i torna a Montferrat; batalla contra els turcs i obté la victòria. Rep perdó per part de Guelfa; el curial és príncep d'Orange i es casa amb Guelfa.

Tirant (Tirant lo Blanc)

Tirant: Tirant lo Blanc representa el pas del cavaller militar que val per l'estratègia. Abandona ideals medievals (religió i cavalleria idealitzada) i adopta els plaers burgesos i l'humor. Exposa els fets amb la lògica i no amb la fe o el misteri. És un personatge proper a la vida real i manifesta la cavalleria en crisi amb doble llenguatge (retòric i col·loquial): l'ideal cavalleresc no es correspon amb la realitat.

Característiques finals

• Contradicció entre ideal i realitat cavalleresca.
• Transició cap a plantejaments més realistes i humans en la novel·la.
• Influència en tecnologies i organització militar (armament, transports, cartografia).

Notes: S'han corregit ortografia, gramàtica i majúscules per a una lectura coherent; s'ha conservat i aclarit el contingut original sense eliminar informació.