Cicles biogeoquímics i impacte ambiental

PREGUNTA B.2

a) Es tracta d'una piràmide de biomassa. Nivells tròfics de dalt a baix: productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris.

b) Es tracta d'una piràmide invertida, perquè la biomassa de les algues que constitueixen el primer nivell tròfic és molt menor que la biomassa del zooplàncton herbívor, però la seua ràpida taxa de renovació permet una elevada producció.

c) Hi ha sobreexplotació quan les captures superen la taxa de renovació de les poblacions de peixos. Mesures: determinar quotes anuals de captura per espècies, fixar èpoques de veda coincidint amb els moments de fresa, establir reserves marines per a la recuperació de les poblacions, determinar una grandària mínima de les captures i prohibir l'ús de xarxes d'arrossegament pelàgic.

d) L'aqüicultura consisteix en la cria d'espècies aquàtiques en captivitat, en instal·lacions especials denominades piscifactories. Efectes negatius proposat: augment de nutrients en les aigües receptores, que pot arribar a provocar eutrofització; canvis en les comunitats bentòniques produïts pels organismes cultivats que s'escapen; pèrdua de biodiversitat marina (si es pesca massivament per a utilitzar-la com a aliment de les espècies criades); contaminació de les aigües amb antibiòtics i altres productes químics i desforestació de manglars.

PREGUNTA B.3

a) Pàgina 190 del llibre (dibuix). L'aigua passa de la hidrosfera a l'atmosfera per evaporació. En refredar-se, es condensa i es formen els núvols. Amb la precipitació l'aigua és tornada a la terra en forma líquida o sòlida i, a partir d'aquí, pot seguir diversos camins: l'escorrentia superficial, la retinguda i la d'infiltració. L'aigua que es va incorporar a la biosfera retorna a l'atmosfera per transpiració i, unida a l'evaporació ocorreguda sobre la superfície terrestre, s'inclou en el concepte d'evapotranspiració.

b) L'eutrofització consisteix en un augment de la productivitat primària provocat per la introducció de bionutrients, compostos que contenen nitrogen i fòsfor i són inorgànics i orgànics, a través d'abocaments d'origen agrícola i domèstic. Les aportacions de N i P són utilitzades per les algues, que creixen desmesuradament, augmentant la terbolesa de l'aigua i conferint-hi una coloració verdosa. La terbolesa fa disminuir la llum en l'interior de la massa d'aigua, es redueix l'activitat fotosintètica, i disminueix el contingut en O2 dissolt, la qual cosa provoca la mort d'organismes aerobis, que s'acumularan en el fons de la massa d'aigua. L'absència de O2 afavorirà el creixement de bacteris anaerobis i el desenvolupament de processos de fermentació anaeròbia, que generaran H2S, CH4 i NH3, responsables de la mala olor característica de les aigües eutrofitzades.

c) Troposfera, estratosfera, mesosfera, ionosfera o termosfera i exosfera. L'estratosfera, haurà d'indicar que s'estén fins a 50-60 km d'altura, que la pressió atmosfèrica contínua descendint però lentament mentre que la temperatura ascendeix fins a 0-4 ºC, que l'aire en el seu si es desplaça per moviments horitzontals, i que entre 15 i 30 km es troba la capa d'ozó.

d) El forat obeeix a la reacció de l'ozó amb compostos de NOX (NO i NO2) i de Cl. Aquests últims procedeixen de diversos compostos químics naturals (NaCl, HCl) o artificials (CFC, clorofluorocarbonats), alliberats a l'atmosfera. Per a ambdós tipus de compostos, la reacció amb l'ozó provoca el consum d'aquest, mentre que els compostos de NOX i Cl no són consumits en tals reaccions, per la qual cosa poden tornar a reaccionar amb l'ozó, consumint-lo. Aquestes reaccions no succeeixen quan en l'atmosfera reaccionen entre si ambdós tipus de compostos: NO2 + ClO → ClNO3. No obstant això, en els pols es formen núvols estratosfèrics polars (núvols de gel) a molt baixes temperatures. El NO2 reacciona amb l'aigua formant HNO3, que precipita amb la neu, amb la qual cosa l'atmosfera queda desnitrificada. En no existir aquest compost (o ser la seua concentració baixa), la reacció entre NOX i Cl no es produeix, per la qual cosa el Cl destrueix l'ozó sense que res ho impedisca.