Cicles Biogeoquímics i Successió Ecològica: Guia Completa

Cicles Biogeoquímics

Són els moviments dels bioelements entre el medi natural i els éssers vius.

Cicle del Carboni

Les plantes capten el carboni de l'atmosfera en forma de CO₂ i el converteixen en matèria orgànica a través de la fotosíntesi. Després, els organismes el retornen a l'atmosfera en respirar. Aquest cicle també està present en combustibles orgànics com el carbó i el petroli; per la combustió d'aquests, el carboni retorna a l'atmosfera en forma de CO₂. A més, el mar conté una gran quantitat de CO₂ dissolt, actuant com a regulador. També està present en algunes roques.

Cicle del Nitrogen

El nitrogen forma part de les proteïnes i els àcids nucleics. Excepte els bacteris, els éssers vius no poden aprofitar el N₂ de l'atmosfera. Aquest cicle compta amb bacteris com el Rhizobium, que fixa el nitrogen a ió amoni; després, els bacteris nitrificants transformen aquest amoni en nitrat (NO₃⁻), forma en què és absorbit per les plantes. El nitrogen és adquirit pels animals a través de la seva alimentació en menjar vegetals. Finalment, els bacteris desnitrificants poden alliberar el N₂ o N₂O, i tant els vegetals com els animals, quan moren, passen al sòl, on són metabolitzats pels descomponedors. Així es completa el cicle del nitrogen.

Successió Ecològica

És la seqüència ordenada dels canvis que experimenta una comunitat fins que aconsegueix estabilitzar-se. S'origina gràcies al canvi que fan les espècies. Quan la comunitat no varia, s'anomena comunitat clímax.

Existeixen dos tipus de successió:

• Primària: Aquella que es dona en un lloc que abans no era ocupat per cap comunitat.
• Secundària: Aquella que es dona quan la comunitat preexistent s'ha transformat per causes naturals o provocades.

Característiques de les successions

En les primeres etapes trobem les espècies pioneres, que toleren condicions adverses (espècies amb estratègia r). Aquestes són substituïdes per aquelles amb estratègia K, que inverteixen en créixer i viuen més temps.

• La productivitat es va reduint fins que, en la comunitat clímax, la biomassa és màxima i la producció neta és zero.
• La diversitat augmenta, ja que s'incrementa la quantitat de nivells tròfics i de nínxols ecològics.
• El grau d'organització interna de l'ecosistema augmenta, ja que s'incrementen les relacions interespecífiques.
• L'ecosistema es fa més estable i l'impacte de les variables ambientals es va amortint.