Cinema Surrealista: Característiques i Obres Clau
Què és el Surrealisme?
El Surrealisme és un moviment artístic que aplica conceptes i tècniques pròpies del surrealisme.
- Va sorgir a França el 1919 entorn de la personalitat del poeta André Breton.
El surrealisme neix el 1924 amb la publicació del "Manifest del Surrealisme" d'André Breton, buscant expressar el funcionament real del pensament, en absència de tot control exercit per la raó i sense cap preocupació estètica o moral.
Automatisme: és el mecanisme pel qual idees i associacions d'imatges sorgeixen sense tenir en compte la coherència i el sentit. Quant als somnis, consisteix en la plasmació d'imatges oníriques.
Cinema Surrealista
El cinema surrealista és una extensió de la pintura surrealista. Les seves característiques principals són: angulacions inusuals, efectes òptics i diferents velocitats de filmació (càmera lenta), fosos, accelerats, unions arbitràries entre plànols cinematogràfics i seqüències. Intenta descartar el tradicional i ensenyar noves maneres de mirar al marge de tot principi estètic i moral, utilitzant fantasies oníriques, amb la deliberada confusió de temps i espais diferents, buscant destacar el món dels somnis i de l'inconscient. Mostra un univers oníric ideat al marge de tota estètica i moral, utilitzat per criticar i escandalitzar.
Els seus realitzadors ho utilitzen per escandalitzar i exterminar una societat burgesa mesquina i sòrdida.
L'encariment dels costos de producció del cinema sonor va ser un cop mortal per al cinema surrealista, que va durar dos anys (1928-1930). Escasses pel·lícules marquen la ruptura històrica del cinema surrealista i descobreixen noves possibilitats per al seu llenguatge.
Precedents: S'emmarca dins el moviment més ampli del cinema d'avantguarda, de caràcter cubista i dadaista, que va començar a desenvolupar-se cap a 1925.
Un Gos Andalús
El 6 de juny de 1929, al cinema Studio de París (França), es va estrenar Un Gos Andalús, de Luis Buñuel, l'exponent més representatiu d'aquest gènere cinematogràfic i l'obra mestra del cinema surrealista. Va ser coescrita amb Salvador Dalí. És una creació al marge de tot principi estètic i moral, basada en la fantasia onírica. Les seves característiques principals són: l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents. Els seus realitzadors l'utilitzen per escandalitzar i exterminar una societat burgesa mesquina i sòrdida. Donen a les imatges un valor en si mateixes, recorrent a les fosses, acceleracions, càmera lenta, unions arbitràries entre plànols cinematogràfics i seqüències.
Buñuel va trencar amb el surrealisme el 1932, però va seguir produint durant la seva carrera. El surrealisme va aconseguir a poc a poc introduir-se al cinema comercial. El 1945, Dalí va ser contractat per crear una escena onírica per al thriller freudià Recorda, d'Alfred Hitchcock.
Amanece, que no es poco
Amanece, que no es poco és una pel·lícula espanyola dirigida i escrita per José Luis Cuerda, estrenada el gener de 1989. Es tracta d'una pel·lícula coral d'humor absurd, amb un guió surrealista replet de situacions d'humor delirant en un poble de la Serra d'Albacete.
Un jove enginyer espanyol que treballa a la Universitat d'Oklahoma torna a Espanya per gaudir d'un any sabàtic. Al costat del seu pare, arriba a un remot poble de la muntanya que sembla desert, encara que en realitat tots els veïns estan en missa, com cada dia de l'any.
Pel·lícules del Surrealisme
Un Chien Andalou / Un gos andalús (Luis Buñuel i Salvador Dalí, 1929), Entr'acte / Entreacte (René Clair, 1924), L'étoile de mer / L'estrella de mar (Man Ray, 1928), La sang d'un poète / La sang d'un poeta (Jean Cocteau, 1932).